Escriptures paleohispàniques: diferència entre les revisions

Les '''escriptures paleohispàniques''' són els sistemes d'escriptura que van ser creats a la [[Península Ibèrica]] abans que l'[[alfabet llatí]] hi esdevingués el sistema d'escriptura dominant. Aquestes escriptures es van usar amb seguretat des de com a mínim el segle V aC, potser des del s. VII aC segons algunes hipòtesis, fins a finals del s. I aC o principis del s. I dC i van ser el principal vehicle d'expressió de les [[llengües paleohispàniques]]. Llevat de l'[[alfabet grecoibèric]], que és una adaptació de l'[[alfabet grec]] jònic, la resta d'escriptures paleohispàniques comparteixen una característica tipològica distintiva: presenten alhora signes amb valor sil·làbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per la resta de consonants i vocals. Des del punt de vista de la classificació dels sistemes d'escriptura no és ni un [[alfabet]] ni un [[sil·labari]], sinó una [[escriptura mixta]] que s'identifica normalment com a [[semisil·labari]].

Les escriptures paleohispàniques es poden agrupar en dos grans grups, meridional i nord-oriental, atès que, tot i que ambdós grups utilitzen un repertori de signes similar, es diferencien clarament pels valors que els signes representen. Sobre el seu origen no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen està directa i únicament lligat a l'[[alfabet fenici]], mentre que per d'altres en la seva creació també hi hauria influït l'[[alfabet grec]].