Claude Delvincourt: diferència entre les revisions

 

Alumne de [[Charles Widor]] en el Conservatori, on assolí descollar i el [[1913]] compartí amb [[Lili Boulanger]] el [[Gran Premi de Roma]] per llur cantata ''Faust i Elena''. El [[1924]], i com a fruit de la seva estança a [[Roma]], donà a conèixer el seu poema simfònic ''L'ofrena a Civa'' –''més aviat considerada com una llegenda coreogràfica''-, i successivament produí el poema simfònic ''Typhaon'', algunes obres sacres del gènere coral i una sonata per a piano i violí. Per premiar els seus interessants treballs, se l'anomenà director del conservatori de [[Versailles]] ([[1931]]), i la bona acollida de les seves produccions es confirmà en donar a conèixer llurs ''Râdio-Sérenade'' i ''Festa de tardor'', que havia preparat per les grans festes fluvials de l'Exposició de París del [[1937]], així com els seus comentaris orquestrals pels films ''L'appel du silence'', ''Pamir'' i ''Tableaux d'Asie''; amb l'òpera bufa ''La femme è barbe'', representada a Versailles el [[1938]], i amb els cors per la tragèdia ''Èdip rei'' ([[Aurenja|Orange]], [[1939]]).

{{ORDENA:Delvincourt, Claude}}

[[Categoria:Compositors francesos del segle XX]]

[[Categoria:Parisencs]]