Al-Mudhàffar Sulayman: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
nom en àrab
Línia 1:
'''Al-Màlik al-MuzaffarMudhàffar Sulayman ibn Taki adTaqí-d-Din ibn Xahanxah ibn Ayyub as-Sufí''', fou un príncep [[aiubita]] que fou emir del [[Iemen]] del [[1214]] al [[1215]].
 
Poc després de la mort de and'An-NasirNàssir Ayyub ([[24 de maig]] de [[1214]]), la seva mare que estava a [[Habb]], després d'incitar la mort del [[visir]] Badr al-ad-Din, va anar cap a [[Taizz]]; suposadament alarmada per diversos atacs de les tribus àrabs, va convidar a assolir el poder com [[emir]] a un príncep aiubita, al-Muzaffar Sulayman que estava fent el pelegrinatge a [[la Meca]], i que va acceptar. Es va presentar a Taizz i fou reconegut per les guarnicions kurdes del país. Però no fou un bon emir i es va dedicar principalment als plaers i la beguda i mentre l'imam Abd Allah es va apoderar de Sanaa, Dhimar i Kawkaban.
 
Al-Adil I va enviar al Iemen al seu net [[al-Masud Yusuf]] ([[al-Masud ibn al-Kamil]]); un enviat d'aquest es va presentar a Sulayman al que va oferir el govern de les terres altes a condició de reconèixer a Masud les planes. Pero un dels governadors aiubites, Badr al-Din Hasan al-Rasul, va convencer a Masud d'anar a [[Taizz]] i de forçar als soldats i servidors de Sulayman d'abandonar el servei d'aquest. Així ho va fer i abandonat per tots, Sulayman es va rendir. El [[10 de juny]] de [[1215]] Masud va entrar a la fortalesa de Taizz.