Oscil·lador: diferència entre les revisions

Un oscil·lador electrònic és fonamentalment un amplificador la senyal d'entrada es pren de la seva pròpia sortida a través d'un circuit de realimentació. Es pot considerar que està compost per:

 

** Retard de fase RC o pont de Wien.

 

Tot i no ser un oscil·lador electrònic tal i com s'ha definit abans, la primera [[Canvi]] a tenir en compte és la produïda per un [[alternador]], el qual, en estar compost per una espira que gira al voltant del seu eix longitudinal a l'interior d'un camp magnètic, produeix un corrent elèctric induït en els terminals de l'espiral. Aquest corrent elèctrica, si el camp magnètic és homogeni, té forma sinusoïdal. Així, si l'espira gira a 3000 rpm, la freqüència del corrent altern induït és de 50 [[Hertz|Hz]].

 

 

En un oscil·lador electrònic el que es pretén és obtenir un sistema d'oscil·lació que sigui estable i diari, mantenint una [[freqüència]] i una forma d'ona constant. Per a això s'aprofita el procés natural d'oscil·lació esmorteïda que posseeixen els circuits compostos per elements [[Condensador (elèctric)|capacitius]] o [[Inductor|inductius]]. Aquests elements tenen la capacitat d'emmagatzemar càrrega elèctrica en el seu interior (carregar elèctricament) i descarregar quan la càrrega que els alimentava ha desaparegut.