Das weiße Band: diferència entre les revisions

| títol original = '''Das weiße Band'''

Els esdeveniments de la història són narrats i extrets de la memòria del professor de l'escola: al poble protestant d'Eichwald -al nord d'Alemanya- durant l'[[Imperi Alemany]] dels anys 1913/14, personalitats locals com ara el capellà, el metge o el baró són qui porten la paella pel mànec i manen a dones, nens i pagesos. L'estricte capellà, que dirigeix el cor de l'escola, pretènpretén fer agafar mala consiènciaconsciència als seus nens en plena pubertat degut a faltes menors que aquests han comès i, durant setmanes, els fa portar una cinta blanca en record del camí de la virtud, del qual els nens pressumptament s'han allunyat.

El metge, que es comporta amablement amb els nens del poble, humilia per contra a la seva minyona i abusa sexualment de la seva filla. El baró, per altra banda, tracta com li sembla als treballadors. Al poble tenen lloc aleshores tota una sèrie de desgràcies i d'incidents misteriosos que enterboleixen i tensen la vida del poble: en primer lloc un cable alàmbricfilferro apareix tensat entre dos arbres, provocant un accident al metge, que cau greument ferit del cavall; després, l'esposa d'un pagès mor per accident mentresmentre segava el camp; el seu fill destrossa tot seguit el camp de cols del baró; el propi fill del baró no es queda al marge dels estranys incidents i és segrestat el dia de la ''Festa de la collita'' no apareixent fins al següent dia, quan el nen és trobat al bell mig del bosc, lligat i havent sigut vexat. A continuació un graner és incendiat i més tard el capellà troba el seu periquito mort, brutalment assassinat.

La pel·lícula acaba amb l'atemptat a [[Sarajevo]] contra l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria]], succesorsuccessor al tron de l'[[Imperi austrohongarès]], i la declaració de guerra d'[[Imperi austrohongarès|Àustria-Hongria]] contra [[Sèrbia]]. El professor abandona el poble per a no retornar-hi mai més.

Amb ''Das weiße Band'' el director [[Michael Haneke|Haneke]] va competir per cinquè cop al [[Festival Internacional de Cinema de Canes]] i va guanyar la [[Palma d'Or]] després d'haver guanyat ja el ''Gran Premi del Jurat'' i el ''Premi a la millor direcció'' amb les pel·lícules [[La pianista]] i [[Caché]], respectivament. [[Michael Haneke|Haneke]] va rebre el trofeu de la mà d'[[Isabelle Huppert]], actriu fançesafancesa molt amiga del director austíacaustríac.