El teorema del lloro: diferència entre les revisions

L'argument gira al voltant del propietari d'una casa al barri de [[MontmatreMontmartre]] a [[París]]: el senyor Pierre Ruche, un vell bibliotecari que utilitza cadira de rodes. L'acompanyen en la novel·la Perrette, que treballa a la llibraria i viu amb ell, i els tres fills d'ella: un noi i una noia adolescents que són bessons i el Max, que és sord.

El senyor Ruche s'anima a encetar una investigació matemàtica per desxifrar el misteri dels darrers missatges del seu vell amic, ara mort, i ho fa amb l'ajuda del Max, la Perrette i els bessons. El senyor Ruche liderarà una exploració, en la qual pendrà importància el lloro parlador, i recorrerà temes matemàtics com els [[nombres primers]], els [[nombre irracional|irracionals]] i els [[nombres sociables]], entre molts altres, combinats amb les peripècies i viatges que un senyor vell amb cadira de rodes pot arribar a fer. Finalment, els queda per sempre el dubte sobre si el seu apreciat vell amic havia demostrat la [[conjectura de Goldbach]].