Revisió del 16:10, 3 feb 2010 modifica Alph Bot (discussió \| contribucions) Bots 7.119 edits m Robot modifica: ko:협각류 ← Edició anterior		Revisió del 13:24, 28 feb 2010 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 27: Els quelícers, que donen nom al grup, són una mena de pinces per sostenir, immobilitzar i triturar l'aliment, en lloc de les [[mandíbula (artròpodes)\|mandíbules]] dels [[crustacis]], [[miriàpodes]] i [[insectes]]. La majoria de quelicerats no poden ingerir matèria sòlida (excepte els [[opilions]] i alguns [[àcars]]), de manera que trituren l'aliment i hi escupen o injecten [[enzims]] digestius que liqüen l'aliment per després absorbir-lo, o bé injecten directament els enzims dins de les seves preses, com algunes [[aranyes]]. La majoria de quelicerats són [[depredador]]s, però alguns son [[carronyer]]s (com els opilions), alguns són [[herbívor]]s i una bona part són [[paràsits]] (els àcars, especialment). Excepte els quelicerats més petits, que respiren amb intercanvi directe de gasos a través del [[tegument]], tots posseeixen aparell respiratori d'algun tipus, [[pulmó en llibre\|pulmons en llibre]] o [[Tràquea (artròpodes)\|tràquees]]. En els aràcnids que tenen pulmons en llibre la substància encarregada del transport d'[[oxigen]] en la sang no és l'[[hemoglobina]], sinó l'[[hemocianina]], que conté [[coure]] en lloc de [[ferro]]. Aquesta característica (també present en els [[cefalòpode]]s) els impedeix grans activitats que requereixin un considerable desgast energètic, ja que l'hemocianina no pot subministrar oxigen als teixits tan ràpidament com l'hemoglobina. És per això que la majoria d'aràcnids són força passius i només s'activen en moments molt puntuals. No és així, en canvi, amb els aràcnids que posseeixen tràquees, que són molt més actius. <gallery>

Quelicerats: diferència entre les revisions