Tractat d'Almizra: diferència entre les revisions

El '''Tractat d'Almizra''' (també anomenat d''''Almisrà''' i d''''Almirra''') és el tractat de pau entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] que estipulà els límits del [[Regne de València]].<ref>Història de Catalunya de Rovira i Virgili Tom núm. 4 pàg. 570-571</ref> Fou signat al [[25 de març]] de [[1244]] per [[Jaume I el Conqueridor]] i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella (més tard [[Alfons X el Savi]]). En el pacte s'estipulà que les terres al sud de la línia [[Busot]] – [[Biar]] – [[la Vila Joiosa]] quedaren reservades per a Castella.

 

 

==El tractat==

Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fou celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. A Almizra o Almisdra, fou signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, als 26 de març del 1244. Aquest tractat concedia als castellans Alacant, [[Aigües]] i [[Busot]], amb llurs termes, així com Villena i tot l'altre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, a l'altra banda dels termes de Biar i d'[[Almansa]] i de la línia de l'actual [[mont Major]], anomenat aleshores [[serra de Larrua]]. La ratlla divisòria corria envers el port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren pel comte-rei els castells de [[Cazalla]]<ref>Pot ser [[Castalla]]</ref>, Biar, Almizra i altres terres envers Xàtiva, Dènia i el regne de [[València]].