Paradoxa de Russell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 17:
En un llunyà poblat d'un antic [[emirat]] hi havia un barber cridat As-Samet '' destre en afaitar caps i barbes, mestre en esporgar peus i en posar sangoneres ''. Un dia l'emir es va adonar de la falta de barbers a l'emirat, i va ordenar que els barbers només afaitessin a aquelles persones, del poble, que no poguessin fer-ho per si mateixes. Un dia l'emir va cridar a As-Samet perquè l'afaités i ell li va explicar les seves angoixes:
: - Al meu poble sóc l'únic barber. No puc afaitar el barber del meu poble-que sóc jo-, ja que llavors puc afaitar-me per mi mateix i està prohibit!. Però, si
L'emir va pensar que els seus pensaments eren tan profunds, que el va premiar amb la mà de la més virtuosa de les seves filles. Així, el barber As-Samet va viure per sempre feliç.
| |||