Viquipèdia

Aberri Eguna: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:KRLS pendent de revisió per l'usuari
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Traducció|es|Aberri Eguna}}
El L''''''Aberri Eguna''''', (significa en [[euskeraèuscar]] '''díadia de la patriapàtria'''), enfent referenciareferència a la patria '''vascapàtria basca''', esés una celebracióncelebració festiva del [[nacionalismonacionalisme vascobasc]] que sees convoca anualmente enanualment el [[Pascua|Domingodiumenge de ResurrecciónPasqua]] enals los territorios deterritoris d'[[Euskal Herria]] yi la [[Diásporadiàspora vascabasca|diásporadiàspora]] repartida enpel elmón mundosencer. enteroLa (patriapàtria vascabasca paracompren estales ideología[[comunitat queautònoma|comunitats noautònomes]] está reconocida oficialmente, y que está formada por ladel [[ComunidadComunitat autónomaautònoma del País VascoBasc|Euskadi]] y lai [[Comunidad Foral de Navarra]], ambas ena [[EspañaEspanya]]; y por, el [[País VascoBasc Francésfrancès]], enclavat en el departamentodepartament de losdels [[PirineosPirineus AtlánticosAtlàntics]] de [[FranciaFrança|França)]]).
 
Va ser creadaconvocada per primer cop pel [[Partit Nacionalista Basc]] el [[1932]]. Ocasionalment han pres partparticipat partits d'esquerres no vinculats aal l'esmentada[[nacionalisme ideologiabasc]], fonamentalment durant la [[transició democràtica espanyola|transició política espanyola]]. ▼
El '''''Aberri Eguna''''', en [[basc]] '''dia de la pàtria''', amb referència a la pàtria '''basca''', és una celebració festiva del [[nacionalisme basc]] que es convoca anualment el [[Pasqua (cristianisme)|Diumenge De Resurrecció]] als territoris d'[[País Basc|Euskal Herria]] i la [[diàspora]] repartida en el món sencer (pàtria basca per a aquesta ideologia que no està reconeguda oficialment, i que està formada per la [[Comunitat autònoma del País Basc|Comunitat Autònoma Del País Basc]] i la [[Navarra|Comunitat Foral De Navarra]], ambdues a [[Espanya]]; i pel [[Iparralde|País Basc Francès]], en el departament del [[Pirineus Atlàntics|Pirineus Atlàntic]] de [[França|França)]].
 
 
 
Fue creada por el [[Partido Nacionalista Vasco]] en [[1932]]. Ocasionalmente han tomado parte partidos de [[izquierda]]s no vinculados a dicha ideología, fundamentalmente durante la [[transición española|transición política española]].
 
▲Va ser creada pel [[Partit Nacionalista Basc]] el [[1932]]. Ocasionalment han pres part partits d'esquerres no vinculats a l'esmentada ideologia, fonamentalment durant la [[transició democràtica espanyola|transició política espanyola]].
 
 
 
== Origen del Aberri Eguna ==
 
== Origen de l'Aberri Eguna ==
El PartidoPartit Nacionalista VascoBasc ha sostenidosostingut tradicionalmentetradicionalment que la institucióninstitucionalització delde l'Aberri Eguna el DomingoDiumenge de ResurrecciónPasqua de 1932 conmemorabacommemorava el 50 aniversarioaniversari del "descubrimientodescobriment" de [[Sabino Arana]], fundador del [[PartidoPartit Nacionalista VascoBasc]] (PNVPNB) yi ''padrepare del nacionalismonacionalisme vascobasc'', de sula seva condicióncondició de vizcaínobiscaí (vascobasc) yi no españolespanyol.
 
El Partit Nacionalista Basc ha sostingut tradicionalment que la institució de l'Aberri Eguna el Domingo de Resurrección de 1932 commemorava el 50 aniversari del "descobriment" de [[Sabino Arana|Sabí Arana]], fundador del [[Partit Nacionalista Basc]] (Pnv) i ''pare del nacionalisme basc'', de la seva condició de biscaí (basc) i no espanyol.
 
 
 
Según la tradición, [[Luis Arana]], hermano de Sabino Arana, efectuó un viaje en [[1882]], portando una insignia fuerista. Un santanderino que viajaba con él le interpeló al ver la insignia fuerista y le dijo algo que resultaría trascendental:
 
Segons la tradició, [[Luis Arana]], germà de Sabí Arana, va efectuar un viatge el [[1882]], portant una insígnia fuerista. Un de Santander que viatjava amb ell li va interpel·lar en veure la insígnia fuerista i li va dir una cosa que resultaria transcendental:▼
 
 
 
{{cita|Pues mira, eso es lo que no entiendo bien. Si los vizcaínos sois españoles y vuestra patria es España, no sé cómo queréis gozar de unos fueros que los demás españoles no tienen y eludir obligaciones que a todos los españoles deben comprender por igual ante la patria común. Gozando de los fueros no servís en el ejército español, ni contribuís con dinero al Tesoro de la patria. No sois buenos españoles...}}
 
{{Citació|Ja que mira, això és el que no entenc bé. Si els biscaïns sou espanyols i la vostra pàtria és Espanya, no sé com voleu gaudir d'uns furs que els altres espanyols no tenen i eludir obligacions que a tots els espanyols han de comprendre per igual davant de la pàtria comuna. Gaudint dels furs no serviu en l'exèrcit espanyol, ni contribuïu amb diners al Tresor de la pàtria. No sou bons espanyols...}}▼
 
 
 
Luis admitió el razonamiento del santanderino y se cuestionó si era español o sólo vizcaíno, llegando a la conclusión de que sólo era lo segundo. Ese mismo año comentó su trascendental descubrimiento con su hermano Sabino Arana —que por aquel entonces se hallaba en casa convaleciente de tuberculosis y se decía [[carlismo|carlista]]—, el cual llegó a la misma conclusión. Aquel día en el que Sabino Arana ''descubrió'' el nacionalismo vasco es el que se conmemora con el ''Aberri Eguna''. Según la tradición del PNV, la conversación entre los hermanos Arana se produjo el [[Domingo de Resurrección]] de 1882. Esta afirmación se basó en un supuesto escrito que dejó Sabino Arana en el que afirmaba:
 
Luis va admetre el raonament del de Santander i es va qüestionar si era espanyol o només biscaí, arribant a la conclusió que només era el segon. Aquell mateix any va comentar el seu transcendental descobriment amb el seu germà Sabino Arana -que en aquell temps es trobava a casa convalescent de tuberculosi i es deia [[carlisme|carlista]]-, el qual va arribar a la mateixa conclusió. Aquell dia en el qual Sabí Arana ''va descobrir'' el nacionalisme basc és el que es commemora amb el ''Aberri Eguna'' . Segons la tradició del Pnv, la conversa entre els germans Arana es va produir el [[Diumenge De Resurrecció]] de 1882. Aquesta afirmació es va basar en un supòsit escrit que va deixar Sabino Arana en el qual afirmava:▼
 
 
 
▲Segons la tradició, [[Luis Arana]], germà de SabíSabino Arana, va efectuarfer un viatge el [[1882]], portant una insígnia fueristaforal. Un de [[Santander|santanderí]] que viatjava amb ell li va interpel·lar en veure la insígnia fueristaforal i li va dir una cosa que resultaria transcendental:
{{cita|Pero el Domingo de Resurrección de 1882, ¡bendito el día en que conocí a mi patria!...}}
 
▲{{Citaciócita|Ja queDoncs mira, això és el que no entenc bé. Si els biscaïns sou espanyols i la vostra pàtria és Espanya, no sé com voleu gaudir d'uns furs que els altres espanyols no tenen i eludir obligacions que a tots els espanyols han de comprendre per igual davant de la pàtria comuna. Gaudint dels furs no serviu en l'exèrcit espanyol, ni contribuïu amb diners al Tresor de la pàtria. No sou bons espanyols...}}
{{Citació|Però el Diumenge de Resurrecció de 1882, beneït el dia en què vaig conèixer el meu patria!...}}▼
 
▲Luis va admetre el raonament del de Santandersantanderí i es va qüestionar si era espanyol o només biscaí, arribant a la conclusió que només era el segon. Aquell mateix any va comentar el seu transcendental descobriment amb elal seu germà Sabino Arana -— que en aquell temps es trobava a casa convalescent de [[tuberculosi]] i es deiaconsiderava [[carlisme|carlista]]-, el qual també va arribar a la mateixa conclusió. Aquell dia en el qual SabíSabino Arana ''va descobrir'' el nacionalisme basc és el que es commemora amb el l'''Aberri Eguna'' . Segons la tradició del PnvPNB, la conversa entre els germans Arana es va produir el [[Diumengediumenge Dede ResurreccióPasqua]] de 1882. Aquesta afirmació es va basar en un supòsit escrit que va deixar Sabino Arana en el qual afirmava:
 
▲{{Citació|Però el Diumenge de Resurrecció de 1882, ¡beneït el dia en què vaig conèixer ella meumeva patriapàtria!...|Sabino Arana}}
 
Sin embargo, debido a la falta de pruebas, actualmente esta datación no se considera creíble. Algunos historiadores consideran que los líderes nacionalistas hicieron coincidir el ''Aberri Eguna'' con el Domingo de Resurrección en un intento de dotar a la fiesta de un mayor simbolismo, incidiendo en el carácter profundamente católico del nacionalismo vasco frente al secularismo de la [[Segunda República Española]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2214030 El culto a Sabino Arana: La doble resurreción y el origen histórico del Aberri Eguna en la II República], José Luis de la Granja, ''Historia y política: Ideas, procesos y movimientos sociales'', ISSN 1575-0361, Nº 15, 2006, pags. 65-116: {{cita|El análisis se centra en el origen histórico de una conmemoración: el Día de la Patria o Aberri Eguna, organizado por el PNV en Bilbao el domingo de Resurrección de 1932 para celebrar el cincuentenario del "descubrimiento" del nacionalismo por Sabino Arana en una conversación mantenida con su hermano Luis en su casa. Utilizando documentación inédita del Archivo del PNV, este artículo demuestra que tal revelación no sucedió la Pascua de Resurrección de 1882, sino que esta festividad religiosa fue escogida por los organizadores del primer Aberri Eguna se convirtió en la fiesta oficial de índole política y religiosa del PNV, que continuó celebrándola anualmente durante la II República.}}</ref> No hay que olvidar el simbolismo del descubrimiento de Arana, considerado por los nacionalistas vascos como la ''resurrección'' de la nación vasca.<ref>"Se eligió la Pascua de Resurrección, porque fue la resurrección del alma vasca para Jaungoikua eta Lagi-Zarra (Dios y Ley Vieja), fue la resurrección de nuestra patria, el milagro que se operó en aquella mañana del año 1882" (Diario "[[Euzkadi]]", 31 de mayo de 1936).</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Aberri_Eguna»