El Moro comprenia plenament el valor de l'art, de la literatura, de les ciències, perquè era un home de talent, i volgué ser un verdader mecenes. Encara avui es discuteix si la seva personalitat correspon a la d'un gentil-home o a la d'un dèspota. Durant la seva regència i posterior govern de la ciutat de [[Milà]] fou un gran [[mecenatge|mecenes]] artístic, preocupat pel declivi arquitectònic i artístic de la ciutat. Així donà suport econòmic a artístesartistes com [[Bramante]] per realitzar obres a [[Santa Maria delle Grazie]], i al propi [[Leonardo da Vinci]] pel qual realitzà diverses obres pictòriques com "La Verge de les Roques" (''La Vergine delle Rocce''), "[[Dama amb un ermini]]" (''La dama con l'ermellino'') o el propi "[[El Sant Sopar (Leonardo da Vinci)|El Sant Sopar]]" (''L'Ultima Cena''). La seva figura apareix com la del clàssic '''home''' del [[Renaixement]], plena de defectes i de mèrits. Feia assassinar a Cicco Simonetta i desprès anava devotament a escoltar missa; organitzava traïcions i es commovia davant els orfes; deixà que un estranger envaís Itàlia i al mateix temps fundà la [[Universitat]] de Pavía, encomanà la construcció de [[Santa Maria]] de les [[Gracies]], feu acabar la [[Cartoixa]] de Pavía, donant alè a les arts, les ciències, l'agricultura i la tècnica.
