|
|Bajas2 = Desconegudes
|}}
Durant el [[regnat d'Isabel II]], la presència de d'[[Espanya]] ena [[Àsia]] era gairebé irrellevant, amb excepció de [[Filipines]], colònia en què alguns comerciants espanyols treballavennegociaven amb la importació de d'[[especialsespècies]], però al regne d'Annam si que hi existia una activitat missional significativa. D'altra banda, des de finals del [[segle XVIII]] ([[1787]]) [[França]] tractava d'estendre [[Imperi francès|seu Imperi]] per Àsia en competència desigual amb els [[Imperi britànic|britànics]], especialment en zones d'influència [[xinesa]] com el [[Regne de d'Annam]] (posteriorment [[Vietnam]]).
El [[10 de juliol]] de [[1857]], al Regne de d'Annam, diversos [[catolicisme|catòlics]] de la zona i [[missioner]]s espanyols van ser assassinats, entre ells el [[bisbe]] de Platea, [[José María Díaz Sanjurjo]]. El [[1 de desembre]], el Ministre d'Afers Exteriors francès va comunicar al seu homòleg espanyol que [[Napoleó III|Lluís Napoleó III]] havia donat ordres a l'esquadra francesa a la zona per dirigir-se davant les costes del Regne de d'Annam i exigir de les autoritats d'aquest regne, garanties suficients per als seus nacionals. Igualment demanava la participació de la flota espanyola instal·lada a les Filipines, cosa a la que el govern del president O'Donnell va accedir amb un encès ardor patriòtic el [[23 de desembre]].
==Quàdruple Aliança==
En virtut dels tractats de la [[Quàdruple Aliança]], França i Espanya van acordar l'enviament d'una expedició marítima de càstig a la zona que va arribar el [[31 agost]] de [[1858]]. AlEl comandament de les unitats espanyoles es va nomenarencarragar elal [[Coronel]] [[BernatBernardo Ruiz de Lanzarote]]. Espanya va enviar el vapor d'de Guerra '' Jorge Juan '', a la qual es va unir més tard la [[Corbeta Narváez]] i la [[Goleta Constància]] ael [[1860]], un regiment de d'[[Infanteria]], dues companyies de Caçadors, tres seccions de d'[[artilleria]] i força auxiliar. D'aquesta manera, i des de [[Manila]], es va fer a la mar la flota espanyola unint-se a la francesa composta per una [[fragata]], dues [[corbeta|corbetes]] s d'hèlix, cinc [[canoner]]s sii cincocinc transports amb tropes, comandada pel [[ContraalmiranteContraalmirant]] [[Rigault de Genouilly]] i atacant primer la [[badia de Turan]] amb la intenció de capturar la capital, [[Hué]], cosa que no van aconseguir. Després la flota combinada es va dirigir a [[Saigon]] assaltant la ciutat el [[17 de febrer]] de [[1859]]. Durant sis mesos la ciutat va ser assetjada pels annamitas amb només 900 homes (800 francesos i 100 espanyols) per defensar-la fins a l'arribada de reforços francesos. Mentrestant, el nou cap de l'expedició que va substituir Genouilly, Page, va ordenar la retirada de les tropes espanyoles no acantonades a Saigon, sense prèvia consulta al Govern espanyol. El tinent coronel [[Carles Palanca Gutiérrez]] va romandre a la zona mentre el coronel Ruiz de Lanzarote tornava a Manila.
El [[23 de març]] de [[1862]] es donava per conclòs el conflicte després de la conquesta de l'àrea d'influència a la zona meridional del país coneguda com [[Cotxinxina]], signant-se la pau el [[14 d'abril]] sense que hi hagués signatari espanyol algun.
==La pau==
|
