Galeria (arquitectura): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 14:
És a l'origen compost de [[revoltons]] de [[volta|voltes]] als edificis, des de l'arquitectura antiga oriental. El seu caràcter de construcció a mur massisos i la seva significació d'espai a travessar, l'obligació d'efectuar un trajecte, testifica la presència de l'autoritat que l'ha construït. Aquesta concepció religiosa o profana s'ha perllongat fins a al {{s-|XIX|e}}. <br />Le model inicial de galeria és aquest lloc de concentració i de recolliment el qual al mateix temps ha d'obligar en un recorregut de la [[porta]] a l'[[altar]] a l'església que és la [[nau (arquitectura)|nau]] o [[nau]] (aquest últim terme és preferit en l'arquitectura profana). Amb els [[mig-pisos]] que broden la galeria es troba aquesta concepció a molts edificis públics d'una certa importància (immobles de despatxos, biblioteques, etc).
Una '''galeria''' és:
* un lloc de sojorn i de pompa dins d'un edifici com la [[Saló dels Miralls (Versalles)|
* un lloc de
* Un lloc de sojorn i de
* en un [[teatre]], és una mena de [[tribuna]] sense sobresortir, amb diverses files de butaques establert en el perímetre de la sala. És un emplaçament reservat als espectadors. Es distingeix dels [[balcó|balcons]] o llotges pel fet aquests són espais tancats a diferència de la galeria.
▲* un lloc de sojorn i de pompa dins d'un edifici com la [[Saló dels Miralls (Versalles)|Galeria Dels Gels]] del Palau de Versalles;
▲* un lloc de passatge o de passeig, cobert, molt més llarg que ample, mesurat en l'exterior en façana en socolada de l'edifici com la [[Galleria degli Uffizi|Galeria Dels Oficis]] de [[Florència|Florence]];
▲* Un lloc de sojorn i de passatge subministrant a ombra en rivet un jardí interior que pot formar un [[celobert]];
|