Espectroscòpia Raman: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-ultravioleta +ultraviolat)
cat
Línia 1:
[[Fitxer:Raman energy levels.jpg|350px|thumb|Diagrama de nivell d'energia mostrant els estats implicats en la senyal de Raman. La grossor de la línia és més o menys proporcional a la força de la senyal de les diferents transicions]]
L''''espectroscòpia Raman''' (anomenada així després de [[Chandrasekhara Raman]]) és una tècnica [[Espectroscòpia|espectroscòpica]] emprada en [[química]] i [[física]] de la matèria condensada per estudiar modes de baixa freqüència com els vibratoris, rotatoris i d'altres. Aquesta tècnica confia en la dispersió inelàstica, o [[efecte Raman|dispersió Raman]], de llum monocromàtica, generalment d'un [[làser]] en el rang de llum visible, l'[[infraroig]] proper, o el rang [[ultraviolat]] proper. La llum làser interactua amb fonons o d'altres excitacions en el sistema, resultant en l'energia dels fotons del làser desplaçant-los cap amunt o cap abaix. El desplaçament en energia dóna informació sobre els modes del [[fonó]] en el sistema. L'espectroscòpia infraroja rendeix una informació similar, però complementària.
 
Típicament, una mostra és il·luminada amb un raig làser. La llum del punt il·luminat és recollida amb una lent i és enviada amb un monocromador. Degut a la [[difusió de Rayleigh]], les longituds d'ona properes a la línia del làser són filtrades, mentre que la resta de la llum recollida és dispersada sobre un detector.
Línia 14:
Per a exhibir l'efecte Raman la molècula requereix amb respecte a la coordenada vibracional un canvi en el potencial molecular de polarització o quantitat de deformació del núvol d'electrònica. En vista que el desplaçament Raman és igual al nivell vibratori que està implicat, la quantitat del canvi de polarització determinarà la intensitat de dispersió Raman.
 
[[Categoria:Espectroscòpia]]
[[Categoria:Òptica]]