Massacre de Sharpeville: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Traducció|fr|Massacre de Sharpeville}}
LeLa '''Massacre de Sharpeville''' estva relatifser àun laepisodi répressionde policièrerepressió quipolicíaca euque lieutingué lelloc el {{Date|21|mars| de març de 1960}} àa [[Sharpeville]], un ''[[township]]'' ([[banlieueraval (urbanisme)|raval]] noirenegre) de la [[villeciutat]] de [[Vereeniging]] dansen leel [[Transvaal]] ena [[Afrique du Sud-àfrica]].
 
== Història ==
El '''Massacre de Sharpeville''' és relatiu a la repressió policíaca que tingut lloc el {{Date|21|mars|1960}} a [[Sharpeville]], un [[township]] ([[raval (urbanisme)|afores]] negres) de la [[ciutat]] de [[Vereeniging]] en el [[Transvaal]] a [[Sud-àfrica]].
El [[18 de març|18 mart]] de [[1960]], [[Robert Sobukwe]], president del [[Congrés CaraPan Africà]] (PacPAC), diuva convocar per al 21 de març a, manifestacions no-violentes a tot el país per tal de protestar contra els «pass» (passaport interior), demanar la seva abrogacióeliminació així com l'augment de la remuneració de base de la jornada de treballlaboral<ref>[http://www.celat.ulaval.ca/histoire.memoire/b2006/Samarbakhsh.pdf Lydia Samarbakhsh-Liberge], ''Sud-àfrica: història i apostes dela memòria, Les remembrances de la massacre de Sharpeville (21 marçosmarç de 1960), Consens mémorielde monument al cor de les evolucionsl'evolució del nacionalisme sud-africà'', Ehess, Col·loqui Universitat de Bucarest 2006, pàg. 5-6). </Ref>.
 
Els manifestants sónvaren ser cridats a reunir-se davant els cossos de policia i portarentregar-se voluntaris a la detenció per a «no portportar delel pass». L'objectiu ésera queaconseguir totsque els cossos de policia siguinforen ràpidament sobrepassats i incapaços de procedir a les detencions i als empresonaments. Es tractatractava també per al PacPAC d'imposar-se de cara aal la sevaseu rival, el [[congrés Nacional Africà|congrés nacional africà]] (AncANC)<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, pàg. 6. </Ref>.
 
El [[21 de març|21 mart]], els militants del PacPAC es van activar a tot el país (Soweto, on Sobukwe ésva paratser iarrestat ési empresonat, Langa ia VaCiutat Caminar aldel Cap, la regió del Vaal sobretotincloent Boipatong i Bophelong). Prop de Vereeniging, en el ''township'' de Sharpeville, els militants del PacPAC van immobilitzar els transports en comú bloquejant els habitants dels afores en el seu township. Aquests últims van ser llavors nombrosos a venir a manifestar pacíficament la seva còlera davant la comissaria per cremar-hi els seus controvertits documents d'identitats discutitsidentitat.<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, pàg. 6.</Ref>.
 
gentSharpeville era un suburbi tranquil que havia escapat a la influència de l'ANC i mai no havia participat en cap dels grans moviments anti-[[apartheid]] dels anys 1950.<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, pàg. 7.</Ref> Per aquesta raó, s'havia construït una comisaria de policia en el centre del ''township'' que comprenia una petita trentena d'agents permanents. El 21 de març, centenars de persones es van reagruparagrupar al voltant d'aquestaquesta coscomisaria de policia. Sentint-se de pressa superats, sobrepassats i feta una barricada al seu petit immoble, els pocs policies del lloc van rebre reforços de les brigades de [[Vanderbijlpark]] i de [[Johannesburg]]. L'ordreEl comnadament del cos de policia no tenia per a única consigna més que dispersar la multitud dels manifestants però aquestaque comptava ara entre 3 .000 a 50005.000 persones. Tres carros van serentrar despatxats en elal ''township'' mentre que avionsl'aviació efectuavenefectuava vols per intentar poder així impressionar i dispersar pacifementpacificament la multitud. Aquesta, formant per indret una massa compacta eraes composta,componia per a l'essènciaessencialment, de dones, de nens, de persones grans, dels obrers i dels empleats. Els riures i el bon humor d'aquests van ser presosinterpretats per la policia percom aun signe d'agressivitat respecte a mi i de la provocació. Unarespecte líniaa de policies va ser col·locada de cara aells.
== Historique ==
 
== Històric ==
Le [[18 mars]] [[1960]], [[Robert Sobukwe]], président du [[Congrès Pan Africain]] (PAC), appelle pour le 21 mars à des manifestations non-violentes dans tout le pays afin de protester contre les « pass » (passeport intérieur), demander leur abrogation ainsi que l’augmentation de la rémunération de base de la journée de travail.<ref>[http://www.celat.ulaval.ca/histoire.memoire/b2006/Samarbakhsh.pdf Lydia Samarbakhsh-Liberge], ''L’Afrique du Sud : histoire et enjeux de mémoire, Les remémorations du massacre de Sharpeville (21 mars 1960), Consensus mémoriel au coeur des évolutions du nationalisme sud-africain'', EHESS, Colloque Université de Bucarest 2006, p 5-6). </ref>
 
El [[18 de març|18 mart]] [[1960]], [[Robert Sobukwe]], president del [[Congrés Cara Africà]] (Pac), diu per al 21 de març a manifestacions no-violentes a tot el país per tal de protestar contra els «pass» (passaport interior), demanar la seva abrogació així com l'augment de la remuneració de base de la jornada de treball<ref>[http://www.celat.ulaval.ca/histoire.memoire/b2006/Samarbakhsh.pdf Lydia Samarbakhsh-Liberge], ''Sud-àfrica: història i apostes de memòria, Les remembrances de la massacre de Sharpeville (21 marços de 1960), Consens mémoriel al cor de les evolucions del nacionalisme sud-africà'', Ehess, Col·loqui Universitat de Bucarest 2006, pàg. 5-6). </Ref>.
 
 
 
Les manifestants sont appelés à se réunir devant les postes de police et se porter volontaires à l’arrestation pour « non port du pass ». Le but est que tous les postes de police soient rapidement débordés et incapables de procéder aux arrestations et aux emprisonnements. Il s'agit aussi pour le PAC de s'imposer face à sa rivale, le [[congrès national africain]] (ANC).<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, p 6. </ref>
 
Els manifestants són cridats a reunir-se davant els cossos de policia i portar-se voluntaris a la detenció per a «no port del pass». L'objectiu és que tots els cossos de policia siguin ràpidament sobrepassats i incapaços de procedir a les detencions i als empresonaments. Es tracta també per al Pac d'imposar de cara a la seva rival, el [[congrés Nacional Africà|congrés nacional africà]] (Anc)<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, pàg. 6. </Ref>.
 
 
 
Le [[21 mars]], les militants du PAC s’activèrent dans tout le pays (Soweto où Sobukwe est arrêté et emprisonné, Langa et Marcha au Cap, la région du Vaal notamment Boipatong et Bophelong). Près de Vereeniging, dans le township de Sharpeville, les militants du PAC immobilisèrent les transports en commun bloquant les banlieusards dans leur township. Ces derniers furent alors nombreux à venir manifester pacifiquement leur colère devant le commissariat pour y brûler leurs documents d'identités controversés.<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, p 6.</ref>
 
El [[21 de març|21 mart]], els militants del Pac es van activar a tot el país (Soweto on Sobukwe és parat i és empresonat, Langa i Va Caminar al Cap, la regió del Vaal sobretot Boipatong i Bophelong). Prop de Vereeniging, en el township de Sharpeville, els militants del Pac van immobilitzar els transports en comú bloquejant els habitants dels afores en el seu township. Aquests últims van ser llavors nombrosos a venir manifestar pacíficament la seva còlera davant la comissaria per cremar-hi els seus documents d'identitats discutits<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, pàg. 6.</Ref>.
 
 
 
Sharpeville était un township calme qui avait échappé à l’influence de l’ANC et n’avait jamais participé à aucun des grands mouvements anti-[[Apartheid en Afrique du Sud|apartheid]] des années 1950.<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, p 7.</ref> Pour cette raison, un poste de police avait été construit en son centre du township comprenant une petite trentaine d’agents permanents. Le 21 mars, des centaines de
 
Sharpeville era un township tranquil que havia escapat a la influència de l'Anc i mai no havia participat en cap dels grans moviments ANTI[[Apartheid|apartheid]] dels anys 1950<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, pàg. 7.</Ref>. Per aquesta raó, un cos de policia havia estat construït en el seu centre del township que comprenia una petita trentena d'agents permanents. El 21 de març, dels centenars de
gens se regroupèrent autour de ce poste de police. Se sentant vite dépassé, débordés et barricadés dans leur petit immeuble, les quelques policiers du poste reçurent des renforts des brigades de [[Vanderbijlpark]] et de [[Johannesburg]]. Le commandement du poste de police n’avait pour seule consigne que de disperser la foule des manifestants mais celle-ci comptait maintenant entre 3 000 à 5000 personnes. Trois chars furent dépêchés dans le township tandis que des avions effectuaient des survols pour tenter de pouvoir ainsi impressionner et disperser pacifement la foule. Celle-ci formant par endroit une masse compacte était composée, pour l’essentiel, de femmes, d'enfants, de personnes âgées, des ouvriers et des employés. Les rires et la bonne humeur de ceux-ci fut pris par la police pour de l’agressivité à son égard et de la provocation. Une ligne de policiers fut placée face à
 
gent es van reagrupar al voltant d'aquest cos de policia. Sentint-se de pressa superats, sobrepassats i feta una barricada al seu petit immoble, els pocs policies del lloc van rebre reforços de les brigades de [[Vanderbijlpark]] i de [[Johannesburg]]. L'ordre del cos de policia no tenia per a única consigna més que dispersar la multitud dels manifestants però aquesta comptava ara entre 3 000 a 5000 persones. Tres carros van ser despatxats en el township mentre que avions efectuaven vols per intentar poder així impressionar i dispersar pacifement la multitud. Aquesta formant per indret una massa compacta era composta, per a l'essència, de dones, de nens, de persones grans, dels obrers i dels empleats. Els riures i el bon humor d'aquests van ser presos per la policia per a agressivitat respecte a mi i de la provocació. Una línia de policies va ser col·locada de cara a
l’entrée du poste,les armes chargées et mises en joue.<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, p 7.</ref>
 
l'entrada del lloc,les armes encarregades i posades a galta<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, pàg. 7.</Ref>.
 
Una línia de policies va ser col·locada a l'entrada del lloc,les armes encarregades i posades a galta<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, pàg. 7.</Ref>.