[[Fitxer:Kamal-ud-din Bihzad 001.jpg|thumb|right|Il·lustració en un manuscrit del [[segle XV|s. XV]] que descriu la construcció d'un dels castells d'Al-Hira, la capital dels làkhmides.]]
Els '''làkhmides''' (en {{lang-ar|'''اللخميون'''}}, ''al-Laẖmiyyūn'') van ser un grup d'[[Aràbia|àrabs]] [[cristianisme|cristians]] que van viure al sud d'[[Iraq]], i el [[266|266 dC]] construïren la ciutat d'[[Al-Hira]]. La ciutat, que es convertí en la seva capital, era reconeguda pels seus nombrosos castells, banys públics i jardins de palmeres, i era descrita per poetes contemporanis com un paradís terrenal. Les ruïnes d'Al-Hira es troben al sud de [[Kufa]], a la riba occidental de l'[[Èufrates]].
== Història ==
Els làkhmides eren governats per la tribu dels '''Banu Lakhm''' (en àrab {{lang|ar|'''بنو لخم'''}}, ''Banū Laẖm''), de la qual en deriva el nom. El fundador de la dinastia va ser [[Amr I ibn Adi|Amr ibn Adí]]; el seu fill [[Imru-l-Qays]] es va convertir al cristianisme i, gradualment, tota la ciutat es va convertir a la mateixa fe. Imru-l-Qays pretenia establir un regne àrab unit i independent, i amb aquest objectiu va prendre diverses ciutats d'Aràbia derrotant el rei [[Himyar Xemrir al-Aixa]]. Aleshores va organitzar un gran exèrcit i va transformar el regne en una potència naval, amb una flota de naus que operaven a la costa de [[Bahrain]]. Des d'aquesta posició va atacar les ciutats costaneres de l'[[imperi persa]], que en aquell moment es trobava immers en una guerra civil, arribant a saquejar la regió natal dels reis [[sassànides]]: la [[província de Fars]].
El [[325]] els perses, liderats per [[Sapor II]], van iniciar una campanya contra els regnes àrabs. Imru al-Qays va demanar ajuda a l'[[imperi romà]], però l'emperador [[Constantí II]] no va proporcionar-li l'ajuda que necessitava i l'exèrcit persa obtingué diverses victòries que culminaren en la captura d'Al-Hira.
