Christian Thomasius: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Christian Thomasius.jpg|thumbdreta|300px|Christian Thomasius.]]

'''Christian Thomas''' o '''Thomasius''' ([[Leipzig]], [[1 de gener]] de [[1655]] - [[Halle (Saxònia-Anhalt)|Saale]],<ref>{{GEC|0065900}}</ref> [[23 de setembre]] de [[1728]]), filòsof, jurisconsult i periodista [[Alemanya|alemany]] de la ''Aufklärung'' ([[Il·lustració]] (''Aufklärung''), fill del filòsof [[Jakob Thomasius]] (1622-1684).

A través de les lliçons del seu pare, va caure sota l'influx de la filosofia política iuisnaturalista d'[[Hugo Grotius]] i [[Samuel Pufendorf]], i va continuar l'estudi del dret a Frankfurt. El 1684 va començar a ensenyar [[dret natural]] a Leipzig i a la [[Universitat de Halle]], que va fundar ell mateix. Se'l considera un dels fundadors del [[periodisme]] a Alemanya, amb la creació de la primera revista mensual en [[llengua alemanya|alemany]], el seu ''Monatsgespräche'', en el qual atacava els prejudicis i supersticions obscurantistes i antiracionalistes tradicionals, esdevenint una especideespècie de pare [[Benito Jerónimo Feijoo]] alemany. Però el que li va comportar la persecució de l'església luterana van ser les seves simpaties pel [[pietisme]] o il·luminisme de Spener i Franck i la seva defensa del lliure matrimoni entre calvinistes i luterans, de manera que va haver de fugir de Leipzig en ser denunciat en 1690, i es va refugiar a Berlín primer, on [[Frederic de Prússia]] va donar suport al seu projecte de crear unala universitat[[Universitat ade Halle]] ([[1694]]), una de les càtedres de la qual va ocupar, i de la que va acabar essent rector. També va fundar i va escriure altres diaris, com ''Einleitung zur Vernunftlehre'' (1691, cinquena ed. 1719). Com a filòsof del dret experimentà la influència de [[Samuel Pufendorf]] i [[John Locke]]. Va escriure en llatí i en alemany.

Criticà la visió metafísica de la filosofia i defensava que el seu valor resideix en la seva utilitat: contribuir tant al bé comú o social, com a la felicitat i benestar de l'individu. La filosofia és un instrument de progrés i ha d'alliberar-se de les influències de la tradició. Se situa en una línia [[empirisme|empirista]] en afirmar que l'experiència és la font del coneixement i els sentits assenyalen els límits del nostre coneixement.

*''Introducció “Introducció a la doctrina de la raó''raó” ([[1691]]).

*''Assaig “Assaig sobre l'essència de l'esperit humà''humà” ([[1699]]).

== Enllaços externs Referències==