Lleó II d'Armènia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Sis (Turquia)|
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 9:
El [[1201]] va morir Bohemond d'Antioquia i la successió havia d'anar al fill de Raimon IV i Alícia, Raimon Rupen, però la corona fou usurpada per [[Bohemond IV d'Antioquia]], comte de Trípoli, el fill segon de Bohemond III, que ja havia expulsat al seu pare d'Antioquia dos anys abans però havia estat restablert per Lleó. El rei d'Armènia Menor es va enfrontar amb el nou príncep d'Antioquia al que va atacar el [[1203]], però fou rebutjat pels templaris, partidaris de Bohemund IV.
 
El [[1206]] la dona del rei, Isabel d'Antioquia, fou acusada d'adulteri pel ''catolicos'' armeni Joan de Sis. Lleó se'n va divorciar i la va empresonar a [[Vahka]] (on va morir el [[1207]]). El [[1210]] Lleó es va casar en segones noces amb Sibil·la filla de del rei de Xipre i (nominalment) de Jerusalem, [[Amalric II de Lusignan]], amb la que va tenir una filla de nom Zabel o Isabel. El seu besnebot Raimon Rupen es va casar amb Helvis, filla també d'Amalric II de Lusignan, i el besnebot fou designat com hereu d'Armènia el [[15 d'agost]] del [[1211]]. En aquestos anys s'havien obert al comerç internacional, sobretot genovès i venecià, els ports de [[Korikos]] i [[Ajas]].
 
El [[1211]] Lleó va atacar territori seljúcida i va ocupar [[Eregli]] i [[Laranda de Licaònia|Laranda]] ([[Karaman]]) a la [[Licaònia]], però el [[1216]] va haver de restituir aquests territoris i el districte de [[Bozanti]], restant el regne limitat a Cilícia.