|
#REDIRECT [[Cadis]]
{{Infotaula del municipi espanyol|de |Cadis|
|topònim = Cadis
|escut = Cadiz-logo.jpg
|bandera = Bandera cadiz 01.jpg
|localització = [[Fitxer:Map of Cádiz.png|250px]]
|fotografia = Cadiz palace.jpg
|fotografia_descripció = Ajuntame'''Text en negreta'''nt
|fotografia_mida = 250px
|país = [[Fitxer:Bandera de Andalucía.svg|20px]] [[Andalusia]]
|admin2 = [[Andalusia]]
|admin3 = [[província de Cadis|Cadis]]
|admin_tipus4 = [[Comarques d'Andalusia|Comarca]]
|admin4 = [[Bahía de Cádiz]]
|admin_tipus5 =
|admin5 =
|admin_tipus6 =
|admin6 =
|gentilicis =
| codi = 11012
|superfície = 12,10
|altitud = 11
|codi_postal= 21001
|coordenades = {{coor dm|36|32|N|6|17|O}}
|distància1 =
|dist_ref1 = '''Cadis'''
|distància2 =
|dist_ref2 =
|distància3 =
|dist_ref3 =
|nuclis =
|concepte_llengua = [[Predomini lingüístic|Predom. ling.]]
|llengua = [[castellà]]
|pressupost =
|pressupost_any =
|dirigent_tipus1 = [[Alcalde]]
|dirigent1 = [[Teófila Martínez Saiz]] ([[PP]])
|opció_nom1 = Festes majors
|opció1 =
|opció_nom2 = Dies de mercat
|opció2 =
|opció_nom3 = [[Fira]] tradicional
|opció3 =
|web = http://www.cadiz.es/
}}
'''Cadis''' (en castellà i oficialment '''''Cádiz''''') és la capital de la [[província de Cadis]], a [[Andalusia]]. És coneguda popularment com a "La Tacita de Plata".
== Geografia ==
La seva situació geoglògica és única a l'[[Espanya|Estat Espanyol]], car és una ciutat envoltada per l'aigua, d'una banda l'Atlàntic i d'altra la [[Badia de Cadis]]. L'única part que s'obre a la resta de la Península és una estreta llengua de terra cap al Sud de la ciutat ( entrada ) que uneix aquesta capital amb el municipi de [[San Fernando]]. Aquest promontori separa les aigües de la Badia amb les de l'Atlàntic, fins que s'obre en un parc natural abans de l'entrada a San Fernando. Desde aquesta mateixa entrada ( que és també la sortida ) de Cadis, també hom té un enllaç al pont mòbil José León de Carranza, un pont damunt la badia que s'obre quan passen vaixells amb destinació La Carraca, a San Fernando.
== Població ==
131.813 habitants en l'últim cens (63.022 homes i 68.791 dones). És l'única població de la [[Badia de Cadis]] la població de la qual disminueix en els últims anys. Entre [[1995]] i [[2005]] la ciutat ha perdut més de 20.000 habitants. Encara que s'atribueix aquest fet a l'escassesa de sòl edificable, la veritat és que es tracta de la capital de província amb major taxa d'atur, i un dels llocs d'Europa on l'atur afecta més directament a la població jove, motiu pel qual la ciutat està perdent als seus joves d'entre 18 a 30 anys, que emigren a altres llocs d'[[Espanya]] ([[Catalunya]], [[Madrid]] i [[Província de Castelló|Castelló]], fonamentalment) i del món. La població menor de 20 anys és de només el 18,46%. El gentilici és ''gadità''.
== Història ==
[[Fitxer:Gades.jpg|right|400px|thumbnail|Cadis.]]
Cadis és la ciutat més antiga d'Occident, fundada per navegants fenicis de Tir en la data de [[1104 aC]]. Va ser establerta amb el nom de '''Gadir''' ("fortalesa", amb la mateixa etimologia que Agadir, al Marroc), sobre el que antany era un petit arxipèlag, avui dia una sola illa, per a explotar les riques rutes atlàntiques d'estany , de coure i el mercat [[tartèssic]]. Va ser coneguda pels grecs com Gadeira i pels romans com Gades; i és d'ambdues d'on ve el gentilici gadità. Com gairebé tots els historiadors que han tractat d'investigar sobre la fundació de Cadis, ens presenten la llegenda d'Hèrcules vencent al gegant de tres caps Gerió.
Contava amb diversos temples dedicats a Crono, Melkart (atribuït a la divinitat d'Hèrcules), etc. A part de servir de culte, probablement s'afavorien nombrosos acords comercials posant a la respectiva deïtat com testimoni.
Va ser metròpoli de les ciutats i factories fenícies atlàntiques fins a l'ascensió de [[Cartago]]. A la mort del rei Argantoni cap a [[530 aC]] esclata una guerra entre els [[fenicis]] i els [[tartessos]]. Es va demanar ajuda a [[Cartago]] davant la major pressió que exercien els [[tartessos]] i [[grecs]] focenses (vegi's [[guerres heleno-púniques]]).
Les ciutats fenícies temien en general el poder d'altres ciutats, especialmente de les pròpies ciutats fenicies, i Gades no es va sotmetre a Cartago fins la conquesta de la península ibèrica per Amilcar després de la [[Primera Guerra Púnica]].
La ciutat va fer la seva primera aliança amb Roma a través suposadament del centurió L. Marcius, després de la mort dels Escipions ([[212 aC]]). L'aliança amb Roma fou confirmada durant el consolat de M. Lepidus i Q. Catulus, el [[78 aC]]. [[Juli Cèsar]] va ser a la ciutat el [[49 aC]] i va concedir la ciutadania romana als habitants.
Sota l'imperi fou municipi romà amb el nom d'''Augusta Urbs Julia Gaditana'', i fou seu d'un convent jurídic de la [[Bètica]]. Les seves monedes (tant del període fenici com el romà) porten generalment la imatge (el cap) d'[[Hèrcules (heroi)|Hèrcules]] de Tir (fenici [[Melcarth]]), deïtat tutelar de la ciutat, i a la part del darrere un o dos peixos i un epígraf fenici damunt i un d'hebreu sota: el primer no se sap ben be que deia i el segon deia "Agadir" nom fenici originari de Gadir (Gades sota els romans). A les monedes romanes, apart de no aparèixer generalment el nom, tenen altres símbols i el nom dels successius patrons de la ciutat: Balbus (L. Cornelius Balbus Major conegut per ''Gaditanus'' o ''Tartesius'', que fou el primer no italià a ser cònsol; i el seu nebot L. Cornelius Balbus Minor, procònsol d'Àfrica vencedor dels [[garamants]] el [[19 aC]]), August, Marc V. [[Agripa]] i el seus fills Caius i Lucius, i l'emperador [[Tiberi]]. L. Cornelius Balbus Minor és esmentat a les monedes com el constructor de la nova ciutat de '''Gades''' i el seu port (''Portus Gaditanus'' avui [[Puerto Real]]), cosa que hauria fet durant el període en què fou qüestor de la Citerior Asinius Pollio ([[43 aC]]). Va construir un pont que unia el port a la ciutat i que era al mateix temps aqüeducte. Les restes del aqüeducte es conserven així com altres edificis públics: els Temples de Saturn, a la mateixa ciutat, i d'Hèrcules, una mica al sud a la via cap a la [[Màlaga]]. Aquest darrer temple tenia un oracle famós i fou dels temples mes rics.
Amb els romans es van reforçar les comunicacions terrestres de Cadis amb la resta de la península i es van construir un circ romà, un aqüeducte, més temples, etc. En aquesta època es van fer famoses les exportacions gaditanes del [[gàrum]].
A partir del [[segle III]] dC, comença la decadència econòmica de la ciutat i el seu consegüent despoblament, de la qual no es recupera fins al descobriment d'[[Amèrica]].
Amb la caiguda de l'[[imperi Romà]] va passar per mans de [[Vàndals]], [[Bizantins]] i [[Visigots]].
Fou ocupada pels musulmans el [[711]]. Després de la conquesta musulmana, Cadis va caure en decadència. El [[844]] fou ocupada per primer cop pels [[normands]] que la san saquejar i la van abandonar; la van atacar altra cop el [[859]] i va patir un segon saqueig.
A la caiguda del califat va pertànyer a l'[[emirat de Xerès]] i amb aquest va passar a l'[[emirat d'Isbiliya]] (Sevilla) fin al conquesta [[almoràvit]] el [[1091]]; molt breument va formar un emirat independent ([[emirat de Cadis]] 1145-1147) l'únic esdeveniment del qual fou la destrucció (1145) de l'estàtua d'Hèrcules, que va passar ràpidament als [[almohades]]. El [[1229]] va quedar inclosa en la taifa o emirat de [[Múrcia]]; el [[1231]] va passar a Sevilla per tornar a [[Múrcia]] el 1233; els almohades la van recuperar el [[1238]] i la van conservar fins el [[1242]] quan la ciutat va reconèixer als [[hàfsides]] de Tunísia. Aquesta sobirania, força nominal, va subsistir fins a la conquesta cristiana feta el [[1262]] pel rei castellà [[Alfons X]]; després d'això va començar lentament la seva revitalització.
De Cadis va partir [[Cristòfor Colom]] en el seus segon i quart viatges a les Índies. En l'any [[1509]] adquireix el dret de registrar les naus d'Índies i més tard el de desembarcar productes de les Antilles. En [[1535]] es va fundar el Jutjat d'Índies que permetia eludir el control que exercia la [[Casa de Contractació de Sevilla]] en el comerç amb les Índies.
En [[1553]] el pirata [[Barba-rossa]] va intentar apoderar-se de la ciutat que va ser defensada amb l'ajuda del [[Gènova|genovès]] [[Andrea Doria]]. En 1587 va sofrir el saqueig de l'anglès [[Francis Drake]], en 1596 el de l'esquadra anglo-holandesa al comandament del comte d'[[Essex]], motiu per a la seva posterior fortificació. Els anglesos van demanar rescat per la majoria de la població escollint ostatges entre els ciutadans més assenyalats. En 1625 Lord Wimbledon va ser repel·lit a pesar de la seva superioritat. En 1702 la Badia de Cadis va ser espectadora de noves batalles navals. El príncep Darmstadt en nom del pretendent austríac assalta Trencada i El Port. En 1717 es va traslladar a Cadis la Casa de Contractació arravassant-li a [[Sevilla]] el [[monopoli]] comercial amb [[Amèrica]]. El que juntament amb la política liberalitzadora dels primers Borbó va afavorir la formació d'una burgesia gaditana. En 1755 un sisme submarí va assotar la ciutat provocant grans danys.
El [[21 d'octubre]] de [[1805]] parteix de Cadis el combinat naval hispà-francès per a enfrontar-se contra l'esquadra anglesa al comandament d'Horaci Nelson, la victòria del qual en el cap de [[Batalla de Trafalgar|Trafalgar]] remata una brillant tradició marítima hispànica.
[[Fitxer:Cadizplazaespana.jpg|thumbnail|180px|Constitució de 1812]]
Durant la invasió [[Napoleó|napoleònica]] Cadis va resistir al setge francès i el 1810 es van reunir diputats d'Espanya (incloent Hispanoamèrica i Filipines) d'aquell temps a San Fernando, en l'actualment denominat Teatre de les Corts, per a redactar una [[Constitució]]. Posteriorment les reunions van anar a Cadis, a l'Església de San Felip Neri on van aprovar la primera constitució espanyola en [[1812]]. Aquesta era de marcat caràcter liberal i va ser abolida més tard per [[Ferran VII]] (qui interromp definitivament la prosperitat d'aquesta ciutat amb l'ajuda dels Cent Mil Fills de San Lluís).
En [[1868]] es va produir l'aixecament de Topete iniciant la [[Revolució Liberal]] que desembocaria en la constitució democràtica-liberal de [[1869]]. Durant la [[Primera República Espanyola]] ([[1873]]) Cadis es va declarar cantó independent, però amb la pujada al tron d'[[Alfons XII]] va ser obligada a renunciar al cantonalisme.La pèrdua de les províncies d'ultramar ([[Cuba]], [[Puerto Rico]], [[Filipines]])en [[1898]] va suposar l'inici d'una nova [[decadència]]. En 1936 Varela es va revoltar a Cadis contra la República. En 1947 va explotar un polvorí de l'Armada que va destruir bona part de la ciutat.
== Economia ==
[[Fitxer:La Caleta, Balneario.jpg|thumb|right|260 px|La Caleta]]
Cadis fou originalment una ciutat bolcada al mar, base del seu desenvolupament a finals del segle XVIII i principis del XIX. No obstant això, el comerç marítim s'ha reduït en els últims 30 anys, la pesca ha entrat en una greu crisi per la pèrdua de caladors al [[Marroc]] i les drassanes es troben actualment infrautilitzades; els motius d'aquesta situació són l'escassa demanda de producció de vaixells i la dura competència d'altres drassanes estrangeres. Actualment la ciutat es veu fortament assotada pel problema de l'[[atur]]. El sector econòmic que gaudeix d'una relativa salut és el turisme, a causa de les seves platges, a la importància del seu [[carnaval]] i a l'important patrimoni històric que posseeix. Tanmateix, la veritat és que la importància d'aquest sector no es veu reflectida en una millora econòmica substancial en la població, com ho demostra el fet que després de més de tres dècades de lliurament al turisme, ni l'economia de les famílies hagi prosperat ni l'atur hagi disminuït. Així mateix, l'Ajuntament de Cadis ha sol·licitat repetidament al govern de l'Estat una política pressupostària especial a causa de la crítica situació de la ciutat.
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
* [http://www.cadiz.es Ajuntament de Cadis]
* [http://www.uca.es Universitat de Cadis]
* [http://www.fitdecadiz.org/ FIT de Cadis]
* [http://www.alcances.org/ Alcances]
* [http://www.juntadeandalucia.es/cultura/museos/MCA/ Museu de Cadis]
* [http://www.carnavaldecadiz.com Carnaval de Cadis]
{{commons|Cádiz|Cadis}}
{{Municipis de Cadis}}
{{Enllaç AB|es}}
[[Categoria:Cadis| ]]
[[am:ካዲዝ]]
[[an:Cádiz]]
[[ang:Gaðes]]
[[ar:قادس]]
[[arz:كاديذ]]
[[ast:Cádiz]]
[[bg:Кадис]]
[[cs:Cádiz]]
[[cy:Cádiz]]
[[da:Cádiz]]
[[de:Cádiz]]
[[el:Κάντιθ]]
[[en:Cadiz]]
[[eo:Kadizo]]
[[es:Cádiz]]
[[eu:Cádiz]]
[[ext:Cai]]
[[fa:کادیس]]
[[fi:Cádiz]]
[[fr:Cadix]]
[[gl:Cádiz]]
[[he:קדיס (עיר)]]
[[hr:Cádiz (grad)]]
[[hu:Cádiz]]
[[id:Cádiz]]
[[ie:Cádiz]]
[[io:Cádiz]]
[[it:Cadice]]
[[ja:カディス]]
[[jv:Cádiz]]
[[ka:კადისი]]
[[ko:카디스]]
[[la:Gades]]
[[lad:Kadiz]]
[[lb:Cádiz]]
[[lt:Kadisas]]
[[ms:Cádiz]]
[[nl:Cádiz (stad)]]
[[nn:Cádiz]]
[[no:Cádiz]]
[[oc:Cadis]]
[[os:Кадис]]
[[pl:Kadyks]]
[[pnb:کادس]]
[[pt:Cádis]]
[[qu:Cádiz]]
[[ro:Cádiz]]
[[ru:Кадис]]
[[sh:Cádiz]]
[[simple:Cadiz]]
[[sk:Cádiz]]
[[sr:Кадиз]]
[[sv:Cádiz]]
[[th:กาดิซ]]
[[tr:Cádiz]]
[[uk:Кадіс]]
[[vec:Càdice]]
[[vi:Cádiz]]
[[war:Cádiz]]
[[zh:加的斯]]
| 