Pàgina nova, amb el contingut: « {{Polisèmia|popular}} Els ''' populars ''' ('[els de la facció] del poble', en singular '' popularis '') estaven constituïts pels caps aristocràtics romans ...».
Els ''' popularspopulares ''' ('[els de la facció] del poble', en singular '' popularis '') estaven constituïts pels caps aristocràtics romans que durant la [[Antiga república romana|República Romana]] tardana buscaven utilitzar les assemblees popularspopulares romansromanes per acabar amb el domini que exercien els '' Nobile '' i els '' [[optimates]] '' en la vida política.
Dins dels plans dels '' popularspopulares '' hi havia el dotar d'una certa mobilitat dels ciutadans romans, traslladant a les colònies provincials, l'extensió de la ciutadania a comunitats externes a [[Roma]] i fins i tot a la [[península Itàlica]], i la modificació del repartiment de gra i del valor de les monedes. La causa popular ''' assolir el seu apogeu durant la dictadura de [[Juli Cèsar]] ''', el líder de més prestigi. Amb el nomenament del [[Segon Triumvirat (Roma)|segon triumvirat]] (de l'[[43 aC|43 aC]] al [[33 aC|33 a. ; C.]]), la causa popular va desaparèixer. Des d'un punt de vista polític dels '' popularspopulares '' propugnaven per mesures típiques de la [[esquerra política]], mentre que els optimates tenien postures [[conservadorisme|conservadores]], encara que aquests paral·lelismes s'hagin de prendre amb cautela en ser distincions relativament modernes que no són totalment aplicables als polítics romans.
A més de Cèsar, a la facció popularspopulares es van incloure els germans [[Grac]], [[Gai Mari]], [[Publi Clodi Pulcre]] i, durant el [[Primer Triumvirat (Roma)|primer triumvirat]], [[Cras|Marc Licini Cras]] i [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] (que prèviament havia estat alineat amb els '' optimates '').
