Partit popular (antiga Roma): diferència entre les revisions

Dins dels plans dels '' populares '' hi havia el dotar d'una certa mobilitat dels ciutadans romans, traslladant a les colònies provincials, l'extensió de la ciutadania a comunitats externes a [[Roma]] i fins i tot a la [[península Itàlica]], i la modificació del repartiment de gra i del valor de les monedes. La causa popular ''' assolir el seu apogeu durant la dictadura de [[Juli Cèsar]] ''', el líder de més prestigi. Amb el nomenament del [[Segon Triumvirat (Roma)|segon triumvirat]] (de l'[[43 aC|43 aC]] al [[33 aC|33 a. ; C.]]), la causa popular va desaparèixer. Des d'un punt de vista polític dels '' populares '' propugnaven per mesures típiques de la [[esquerra política]], mentre que els optimates tenien postures [[conservadorisme|conservadores]], encara que aquests paral·lelismes s'hagin de prendre amb cautela en ser distincions relativament modernes que no són totalment aplicables als polítics romans.

A més de Cèsar, a la facció populares es van incloure els germans [[Grac]], [[Gai Mari]], [[Publi Clodi Pulcre]] i, durant el [[Primer Triumvirat (Roma)|primer triumvirat]], [[Cras|Marc Licini Cras]] i [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] (que prèviament havia estat alineat amb els '' optimates '').