Pila Leclanché: diferència entre les revisions

[[fitxer: Leclanche cell.gif|thumb|220px|Una il·lustració de 1919 d'una pila o cel·la Leclanché.]]

La ''' pila Leclanché ''' o ''' cel·la Leclanché ''' és una [[cel·la electroquímica]] primària que va ser inventada i [[patent|patentada]] per [[Georges Leclanché]] el 1866. Contenia una [[dissolució]] conductora ([[electròlit]]) de [[clorur d'amoni]], un [[càtode]] (pol positiu) de [[carboni]], un despolaritzador de [[diòxid de manganès]], i un [[ànode]] (terminal negatiu) de zinc. <ref> [http://books.google.es/books?id=AoG5HyboD_IC&pg=PA62 Electricitat industrial], Part 1. Chester L. Dawes. [[Editorial Reverté]], 1978

A la cel·la Leclanché original, el despolaritzador, que consistia de [[diòxid de manganès]] atapeïda, estava empaquetat en un atuell porosa, i una barra de carboni s'introduïa en el centre perquè actués com càtode. L'ànode, que era una barra de [[zinc]], estava submergit juntament amb el vas anterior en una dissolució de [[clorur d'amoni]]. La dissolució líquida actuava com el [[electròlit]], que penetrava a través del vas porosa per fer contacte amb el càtode.

[[fitxer: Pile Leclanché.jpg|thumb|220px|Un altre disseny de la pila Leclanché, l'element o cel·la Leclanché-Barbier, amb l'elèctrode de zinc al centre d'un bloc d'aglomerat que contenia el diòxid de manganès. <Ref > Leçons de Physique; L. Margate-l'Huillier. Il·lustracions de Gillard. Éditions Vuibert et Nony, 1904. </Ref>]]

La força electromotriu (fem) produïda per una cel·la Leclanché està al voltant de 1,5 volts amb una resistència de diversos ohms quan s'usa el disseny original amb vas porosa porosa. Es va aplicar molt extensament en els començaments de la [[telegrafia]], per a aplicacions de senyalització, timbres elèctrics i altres usos similars on era necessària una corrent intermitent i era desitjable que la bateria requerís poc manteniment.