Física aristotèlica: diferència entre les revisions

El regnat dels conceptes físics d'Aristòtil va durar gairebé dos mil·lennis, i va ser la primera teoria especulativa de la física de la qual es té coneiximentconeixement. Després dels treballs d'[[Alhazen]], [[Avicenna]], [[Avempace]], [[Abu-l-Barakat]], [[Jean Buridan]], [[Galileu]], [[Descartes]], [[Isaac Newton]], i molts altres, es va acceptar que la física d'Aristòtil no era correcta o viable.<ref name="ari"/> Encara així, la física d'Aristòtil va ser capaç de sobreviure fins a el [[segle XVII]], i probablement més, ja que encara era ensenyada en les universitats de l'època. El model de física d'Aristòtil va ser el principal impediment acadèmic per a la creació de la ciència de la física molt després que Aristòtil hagués mort.

A [[Europa]], la teoria d'[[Aristòtil]] va ser desacreditada per primera vegada de forma convincent pels treballs de [[Galileu Galilei]]. Utilitzant un [[telescopi]], Galileu va observar que la lluna no era completament llisa, però que en canvi tenia cràters i muntanyes, contradient la idea d'Aristòtil d'una lluna perfectament llisa i incorruptible. Galileu també va criticar aquest concepte des d'un punt de vista teòric – una lluna perfectament llisa reflectiria la llum de forma desparella com una bola de [[billar]] polida, pel que les vores del disc lunar haurien de tenir una lluentor distinta del d'un punt que un plànol tangent reflecteixi la llum solar directament cap als nostres ulls. Una lluna rugosa en canvi reflectiria en forma similar en totes direccions, produint un disc amb una lluentor parella que és exactament el que observem.<ref name=GalileoTwoSystems>Galileo Galilei, ''[[Dialogue Concerning the Two Chief World Systems]]''.</ref> Galileu també va descobrir que [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] té [[Satèl·lits galileians|satèl·lits]], objectes que giren al voltant d'un cos a més de la Terra. Va observar que [[Venus]] té [[fases]], demostrant de forma concloent que Venus, i per afegiment Mercuri, viatgen en una òrbita al voltant del Sol, i no al voltant de la Terra.

[[Isaac Newton]] mitjançant la seva [[llei de la gravitació universal]] va ser el primer a expressar en llenguatge matemàtic una teoria correcta de la gravetat. Segons aquesta teoria, tota massa és atraigudaatreta per tota altra massa mitjançant una força que disminuïx amb el quadrat de la distància entre les dues masses. En 1915, la teoria de Newton va ser modificada, encara que no invalidada per [[Albert Einstein]], qui va desenvolupar un nou marc de referència per a la [[gravetat]], dintre de la seva [[Relativitat General|teoria general de la relativitat]].