Revisió del 17:39, 4 set 2006 modifica Lohen11 (discussió \| contribucions) Administradors 190.696 edits Cap resum de modificació		Revisió del 18:23, 4 set 2006 modifica desfés Lohen11 (discussió \| contribucions) Administradors 190.696 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 11: == El conflicte== El [[29 de març]] de [[1991]], la direcció dels llacs de Plitvice era expulsada per l'exèrcit serbi de Krajina, presumptament amb el suport dels voluntaris paramilitars serbis ~~propi~~ sota les ordres de [[Vojislav Šešelj]]. La regió és relativament poc poblada i no hi havia cap amenaça òbvia cap als serbis locals. L'atac serbi del parc pot haver estat motivat per un desig de controlar la carretera estratègica que enllaçava el sud i el nord a través del parc, connectant les comunitats sèrbies de les regions de [[Lika]] i [[Banija]]. La pèrdua del parc nacional era un cop seriós cap a l'orgull ~~croat~~ nacional croat i la posició estratègica del govern a Krajina. El govern de Tuđman decidia reconquerir el parc per la força. El diumenge de Pasqua, el [[31 de març]] de [[1991]], la policia croata i les tropes paramilitars del Ministeri del Interior croat (MUP) ingressaven al parc per expulsar les forces sèrbies rebels. Els paramilitaries serbis paraven una emboscada a un autobús que conduïa a la policia croata al parc nacional, a la carretera del nord de [[Korenica]], fent esclatar una llarga batalla d'un dia entre els dos costats. Durant la baralla, dues persones - un policia croat i un de serbi - foren abatudes, vint foren ferits i a vint-i-nou paramilitars serbis i policies es feien presoners. Entre els presos hi havia [[Goran Hadžić]], que més tard seria el president de la [[República sèrbia de Krajina]]. La Presidència col·lectiva de [[Iugoslàvia]] rebia el brot de violència amb alarma i es reunia aquella mateixa nit per parlar de la situació a Plitvice. Per la insistència del representant de [[Sèrbia]], [[Borislav Jović]], i en contra dels desigs d'[[Eslovènia]] i [[Croàcia]], s'ordenà la intervenció de l'[[Exèrcit Popular Iugoslau]] (JNA) per crear una zona intermèdia entre els dos costats i acabar amb el conflicte. Les unitats del JNA - manades, irònicament, per un coronel croat - s'hi desplaçaven l'endemà. El parlament serbi també es reuní en sessió d'emergència, tractant l'incident com a virtual ''[[casus belli]]'' i votant per oferir als serbis de Krajina "tota l'ajuda necessària" en el seu conflicte amb [[Zagreb]]. El [[2 d'abril]], el JNA ordenava a la policia croata que abandonessin el parc, cosa que van fer. El General [[Andrija Rešeta]], encarregat de l'operació, deia als mitjans de comunicació que els seus homes no estaven per protegir a ningú sinó només per evitar "confrontacions ètniques". Tanmateix, el govern croat reaccionava amb fúria al moviment del JNA. L'ajudant superior de Tuđman, Mario Nobilo, afirmava que el JNA "els havia dit bastant literalment que si no evacuaven Plitvice liquidarian la nostra policia" i Tuđman mateix donava un avís per la ràdio croata de que si l'exèrcit continuava les seves activitats es consideraria com a exèrcit hostil d'ocupació. Tot i que la intervenció reeixida del JNA donava un final a la baralla, tenia l'efecte de consolidar les primeres línies a la regió i evitar altres operacions croates contra els rebels serbis. Uns quants mesos més tard, el brot de [[Guerra de la independència croata\|guerra a gran escala]] també afectava al parc nacional que queia fermament en mans dels serbis de Krajina, aquesta vegada amb el suport ple del JNA. El control governamental dels llacs de Plitvice no es restauraria finalment fins després de l'[[Operació Tempesta]] de l'agost de [[1995]]. [[Categoria:Croàcia]] [[en:Plitvice Lakes incident]] [[ru:Плитвичская Кровавая Пасха]] [[sr:Плитвички Крвави Ускрс]]

Incident dels llacs de Plitvice: diferència entre les revisions