Francesco Gasparini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Compositor clàssic |nom = Francesco Gasparini |imatge = 8101 - Venezia - Chiesa della Pietà - Foto Giovanni Dall'Orto 8-Aug-2007.jpg |imatgemida = 250px |tit...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 16:45, 31 ago 2010
Francesco Gasparini (?. 1665- Roma, 1727) fou un compositor italià.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 març 1668 Camaiore (Itàlia) |
Mort | 22 febrer 1727 (58 anys) Roma |
Dades personals | |
Nacionalitat | Itàlia |
Activitat | |
Ocupació | director musical (1701–1713), teòric musical, musicòleg, director d'orquestra, compositor |
Gènere | Òpera |
Moviment | Música barroca |
Estil | Neo-Renaixemet |
Professors | Bernardo Pasquini, Antonio Lotti, Giovanni Legrenzi i Arcangelo Corelli |
Alumnes | Benedetto Marcello, Domenico Scarlatti i Johann Joachim Quantz |
Instrument | Orgue |
Fou nomenat acadèmic filharmònic i mestre de música del Conservatori de la Pietà de Venècia i mestre de capella de Sant Joan de Letran a Roma.
A més d'un gran nombre d'òperes, entre les que si conten:
Tiberius
Amleto
Antioc
Fredegonda
Anfitrione
Engelberta
La Pazza amorosa
Lucio Vero
La Zoe
Il Faramondo
Equivoci d'amore e d'innocenza
Estatira
Va compondre moltes obres de caràcter religiós i un tractat d'acompanyament titulat L'armonico prattico al cembalo, spineta ed organo, obra de la que s'han fet varies edicions.
Bibliografia
- Tom nº. 25, pàg. 991, de l´Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4525-1)