|
[[Archivo:Juan de Villanueva.jpg|thumb|180px|Retrato de Juan de Villanueva. Grabado de 1835 de [[Federico de Madrazo y Kuntz,]] (1815-1894), [[Biblioteca Nacional de España]].]]
{{commonscat|Juan de Villanueva}} [[Fitxer:Juan de Villanueva.jpg|thumb|180 px|Retrat de Juan de Villanueva. Gravat de 1835 de [[Federico de Madrazo|Federico De Madrazo Y Kuntz]], (1815-1894), [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional D'espanya]].]]
'''Juan de Villanueva''' ([[Madrid]], [[15 de septiembre]] de [[1739]] - id., [[22 de agosto]] de [[1811]]). [[Arquitecto]] [[España|español]]. Máximo exponente de la arquitectura [[Neoclasicismo en España|neoclásica en España]]. ▼
'''Juan de Villanueva''' ([[Madrid]], [[15 de setembre]] de [[1739]] - aneu., [[22 d'agost]] de [[1811]]). [[Arquitecte]] [[Espanya|espanyol]]. Màxim exponent de l'arquitectura [[Neoclàssica a espanya]].
▲'''Juan de Villanueva''' ([[Madrid]], [[15 de septiembresetembre]] de [[1739]] - idaneu., [[22 de agostod'agost]] de [[1811]]). Va ser un [[ Arquitectoarquitecte]] [[ EspañaEspanya| españolespanyol]] ., Máximomàxim exponenteexponent de la arquitectura l'[[ Neoclasicismo en España|neoclásica enarquitectura Españaneoclàssica]].
== Vida ==
Fill de l'escultor [[Juan Dede Villanueva Yy Bardales]] i germà de l'arquitecte [[Diego Dede Villanueva]], qui va ser a més del seu mestre, el seu protector. ▼
Així, ambAmb tan sols 11 anys va ingressar com a alumne de la Real [[Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando|Acadèmia De Belles Arts De San Fernando]]. El 1758 es va traslladar a [[Roma]], on va romandre set anys com a pensionista de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando per completar la seva formació , tornantquan va tornar el 1765 a Espanya. ▼== Vida ==
Un any després va realitzar un viatge per [[Còrdova]] i [[Granada (Andalusia)|Granada]], junt amb [[José Dd' hermosillaHermosilla]] i [[Juan Pedro Arnal]], per dibuixar les "antiguitats àrabs" (els dibuixos d'aquest viatge es van publicar el 1804). ▼
Instal·lat a Madrid, va ser nomenat acadèmic de Mèrit de l'Acadèmia de San Fernando. El 1777, [[Carles III de Castella|Carlos IiiIII]] el va anomenar arquitecte del príncep i els infants. En endavant treballaria gairebé en exclusiva per a la casa reial. Des de 1781 va ser arquitecte encarregat del [[Monestir de l'Escorial |Real Lloc De L'abocador D'escòria]]; [[Carles IV de Castella|Carlos IvIV]] li va anomenar arquitecte granmajor. ▼
Hijo del escultor [[Juan de Villanueva y Bardales]] y hermano del arquitecto [[Diego de Villanueva]], quien fue además de su maestro, su protector.
▲Fill de l'escultor [[Juan De Villanueva Y Bardales]] i germà de l'arquitecte [[Diego De Villanueva]], qui va ser a més del seu mestre, el seu protector.
Así, con tan sólo 11 años ingresó como alumno de la Real [[Academia de Bellas Artes de San Fernando]]. En 1758 se trasladó a [[Roma]], donde permaneció siete años como pensionista de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando para completar su formación, volviendo en 1765 a España.
▲Així, amb tan sols 11 anys va ingressar com a alumne de la Real [[Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando|Acadèmia De Belles Arts De San Fernando]]. El 1758 es va traslladar a [[Roma]], on va romandre set anys com a pensionista de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando per completar la seva formació, tornant el 1765 a Espanya.
Un año después realizó un viaje por [[Córdoba (España)|Córdoba]] y [[Granada (España)|Granada]], junto con [[José de Hermosilla]] y [[Juan Pedro Arnal]], para dibujar las "antigüedades árabes" (los dibujos de este viaje se publicaron en 1804).
▲Un any després va realitzar un viatge per [[Còrdova]] i [[Granada (Andalusia)|Granada]], junt amb [[José D'hermosilla]] i [[Juan Pedro Arnal]], per dibuixar les "antiguitats àrabs" (els dibuixos d'aquest viatge es van publicar el 1804).
Instalado en Madrid, fue nombrado académico de Mérito de la Academia de San Fernando. En 1777, [[Carlos III de España|Carlos III]] lo nombró arquitecto del príncipe y los infantes. En lo sucesivo trabajaría casi en exclusiva para la casa real. Desde 1781 fue arquitecto encargado del [[Monasterio de El Escorial|Real Sitio de El Escorial]]; [[Carlos IV de España|Carlos IV]] le nombró arquitecto mayor.
▲Instal·lat a Madrid, va ser nomenat acadèmic de Mèrit de l'Acadèmia de San Fernando. El 1777, [[Carles III de Castella|Carlos Iii]] el va anomenar arquitecte del príncep i els infants. En endavant treballaria gairebé en exclusiva per a la casa reial. Des de 1781 va ser arquitecte encarregat del [[Monestir de l'Escorial|Real Lloc De L'abocador D'escòria]]; [[Carles IV de Castella|Carlos Iv]] li va anomenar arquitecte gran.
== Obra ==
El seu estil, de gran severitat i sentit de les proporcions, es caracteritza com una síntesi entre l'[[estil herrerianoherrerià]] i el [[neoclassicisme]]. En efecte, es considera que les seves màximes influències són [[Juan Bautista Dede Toledo]] i [[Juan de Herrera |Juan D'herrera]], artífexs del Monestir d'El Escorial. ▼
El 1771 construeix la Casa d'Infants en el ''[[Aranjuez|Real LlocSitio D'aranjuezde Aranjuez]] ''; el 1772, la [[Caseta Deldel Príncep]] en [[El BruPardo]]; el 1773, la [[Caseta Dede Dalt]] (amb una organització palladiana i una accentuada plasticitat en el tractament del pòrtic d'accés), per al seu ús per l' infant [[ InfantGabriel dode gabrielBorbó]], i la [[Caseta Dede Baix]] (o del Príncep), ambdues en el [[ RealMonestir Llocde De L'abocador Dl' escòriaEscorial]]. ▼== Obra ==
Su estilo, de gran severidad y sentido de las proporciones, se caracteriza como una síntesis entre el [[estilo herreriano]] y el [[neoclasicismo]]. En efecto, se considera que sus máximas influencias son [[Juan Bautista de Toledo]] y [[Juan de Herrera]], artífices del Monasterio de El Escorial.
▲El seu estil, de gran severitat i sentit de les proporcions, es caracteritza com una síntesi entre l'[[estil herreriano]] i el [[neoclassicisme]]. En efecte, es considera que les seves màximes influències són [[Juan Bautista De Toledo]] i [[Juan de Herrera|Juan D'herrera]], artífexs del Monestir d'El Escorial.
En 1771 construye la Casa de Infantes en el [[Aranjuez (Madrid)|Real Sitio de Aranjuez]]; en 1772, la [[Casita del Príncipe (El Pardo)|Casita del Príncipe]] en [[El Pardo (Madrid)|El Pardo]]; en 1773, la [[Casita de Arriba]] (con una organización palladiana y una acentuada plasticidad en el tratamiento del pórtico de acceso), para su uso por el [[Gabriel de Borbón|infante don Gabriel]], y la [[Casita de Abajo]] (o del Príncipe), ambas en el [[Real Sitio de El Escorial]].
▲El 1771 construeix la Casa d'Infants en el [[Aranjuez|Real Lloc D'aranjuez]]; el 1772, la [[Caseta Del Príncep]] en [[El Bru]]; el 1773, la [[Caseta De Dalt]] (amb una organització palladiana i una accentuada plasticitat en el tractament del pòrtic d'accés), per al seu ús per l'[[Infant do gabriel]], i la [[Caseta De Baix]] (o del Príncep), ambdues en el [[Real Lloc De L'abocador D'escòria]].
En 1768, fue nombrado arquitecto de la comunidad de monjes [[jerónimos]] del [[Monasterio de El Escorial]], donde completó el cierre de la Lonja, un espacio que bordea el citado edificio por sus lados norte y oeste. Su primera gran obra de envergadura, la Casa de los Infantes y de la Reina (situada junto a la fachada septentrional del monasterio), la acometió en [[1769]]. Dieciséis años más tarde, en [[1785]], diseñó la Tercera Casa de Oficios, en la que mantuvo la línea austera de [[Juan de Herrera]], autor de la Primera y Segunda Casa de Oficios ([[1587]]). ▼
El 1768, va ser nomenat arquitecte de la comunitat de monjos [[orde de Sant Jeroni|jerònims]] del [[Monestir de l'Escorial|Monestir De L'abocador D'escòria]], on va completar el tancament de la Llotja, un espai que voreja l'esmentat edifici pels seus costats nord i oest. La seva primera gran obra d'envergadura, la Casa dels Infants i de la Reina (situada al costat de la façana septentrional del monestir), la va escometre el [[1769]]. Setze anys més tard, el [[1785]], va dissenyar la Tercera Casa d'Oficis, en la qual va mantenir la línia austera de [[Juan de Herrera|Juan D'herrera]], autor de la Primera i Segona Casa d'Oficis ( [[1587]]).
▲EnEl 1768, fueva nombradoser arquitectonomenat arquitecte de la comunidadcomunitat de monjesmonjos [[ jerónimosorde de Sant Jeroni|jerònims]] del [[ MonasterioMonestir de El l'Escorial]], dondeon va completócompletar el cierretancament de la LonjaLlotja, un espacioespai que bordeavoreja ell'esmentat citadoedifici edificiopels porseus suscostats ladosnord nortei yoest. oeste.La Suseva primera gran obra de d'envergadura, la Casa de losdels InfantesInfants yi de la Reina (situada juntoal acostat de la fachadafaçana septentrional del monasteriomonestir), la acometióva enescometre el [[1769]]. DieciséisSetze añosanys másmés tardetard, enel [[1785]], diseñóva dissenyar la Tercera Casa de Oficiosd'Oficis, en la quequal va mantuvomantenir la línealínia austera de [[Juan de Herrera]], autor de la Primera yi SegundaSegona Casa ded'Oficis Oficios( ([[1587]]).
[[Archivo:Entrada al Real Museo por el Lado de San Jerónimo.jpg|thumb|225px|right|Aspecto de la fachada de Goya del [[Museo del Prado]], según proyecto de Villanueva. Se trata de su obra maestra.]]
[[Fitxer:Entrada al ReialReal MuseuMuseo por pelel CostatLado de San Jerónimo.jpg|thumb|225 px|right|Aspecte de la façana de Goya del [[Museu del Prado|Museu Del Prat]], segons projecte de Villanueva. Es tracta de la seva obra mestra.]]
[[Archivo:Observatorio Astronómico de Madrid 01.jpg|thumb|225px|[[Observatorio Astronómico Nacional de España|Observatorio Astronómico]] de [[Madrid]].]]
[[Fitxer:Observatorio Astronómico de Madrid 01.jpg|thumb|225 px|[[Observatori Astronòmic]] de [[Madrid]].]]
* Se li atribueix el Palau de les Columnes, sedi de la [[Facultat De Traducció E Interpretació De Granada]]
== Enlaces externos ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Juan de Villanueva}}
{{ commonscat|Juan de Villanueva}}
* [http://bibliotecadigitalhispanica.bne.es/view/action/nmets.do?DOCCHOICE=753698.xml&dvs=1210865657788~300&search_terms=HISTORIA&usePid1=true&usePid2=true Biblioteca Digital Hispánica, ''Arte de albañilería ó Instrucciones para los jóvenes que se dediquen a él'', 1827]
| 