Programa nuclear de l'Iran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot modifica: nl:Nucleair programma (Iran); canvis cosmètics |
||
Línia 1:
{{esborrany}}
Originalment iniciat sota el mandat del [[Sha]] de [[Iran]] a la dècada [[1950]], amb l'ajuda dels [[Estats Units d'Amèrica]] (EUA), l'''' Programa nuclear de l'Iran ''' és un esforç iranià pel desenvolupament de tecnologia nuclear. Després de la [[Revolució iranià]] de [[1979]] el programa va ser temporalment detingut. Aviat va ser reprès, encara que sense tanta assistència [[Occident|occidental]] com en l'època pre-revolucionària. El programa nuclear actual de l'Iran consisteix de diversos llocs d'investigació, una mina d'[[urani]], un [[reactor nuclear]], i algunes facilitats de processament d'urani que inclouen una [[enriquiment d'urani|planta d'enriquiment]]. El Govern iranià assegura que l'únic objectiu del programa és desenvolupar la capacitat de generar [[energia nuclear]] amb fins pacífics, i planeja generar 6000MW d'electricitat per mitjà de plantes d'energia nuclear per a l'any 2010.<
== Història ==
Línia 57:
És un centre de recerca nuclear opera un petit reactor nuclear de recerca de fabricació Xina. Operat per l'Agència d'Energia Nuclear de l'Iran. <ref>{{Cite web|url = http://www.globalsecurity.org/wmd/world/iran/esfahan.htm|title = sfahan
Nuclear Technology Center}}</ref>
[[
El lloc converteix el pastís Groc yellowcake en urani hexaflorido, per a l'octubre de 2004 el lloc opera a un 70% de la seva capacitat, té una altra planta que produeix Zirconium altre ingredient per reactors nuclears.
Línia 73:
=== Parchin ===
És un complex militar, no un lloc d'investigació nuclear, la IAEA així ho confirma el 2003 quan va tenir accés al mateix i es van prendre totes les mostres necessàries per corroborar, resultat que no hi ha material nuclear. <ref
=== Saghand ===
Línia 92:
Per a l'any [[1975]], el secretari d'Estat nord-americà, [[Henry A. Kissinger]], havia signat un memoràndum titulat ''' '' US-Iran Nuclear Co-operation ''' '', en el qual s'esmentava que la venda d'equips d'energia nuclear a l'Iran portaria a les [[corporació|corporacions]] nord-americanes guanys de més de sis mil milions de dòlars. En aquest llavors, l'Iran extreia sis milions de barrils (950.000 m³) de [[petroli|cru]] al dia, en l'actualitat l'Iran extreu quatre milions de barrils (640.000 m³) diaris de cru.
En [[1976]] el president [[Gerald R. Ford]], amb desconfiança, va signar una ordre que permetia l'Iran comprar i operar una facilitat de processament, de fabricació nord-americà, per extreure [[plutoni]] de combustible de reactor nuclear, amb tots els riscos de proliferació que això portaria. Entre altres coses, el document deia que la "introducció d'energia nuclear proveirà tant per a les necessitats de creixement de l'economia iraniana com per crear reserves lliures de cru per a l'exportació o la conversió a petroquímics."<
L'equip del president Ford no només va donar suport els plans iranians per iniciar una indústria massiva d'energia nuclear, sinó també es va esforçar per tancar un acord multimilionari que li hauria permès a l'Iran controlar grans quantitats de plutoni i urani enriquit, materials que poden usar-se per crear una bomba atòmica. Cal recordar que l'Iran en aquest llavors era un aliat pròxim dels EUA, que comptava amb molts diners i llaços estrets amb [[Washington DC|Washington]]. Companyies nord-americanes, entre les quals estaven Westinghouse Electric i [[General Electric]] riñieron per fer negocis en aquest país. Respecte d'això, en una entrevista, el [[27 de març]] de [[2005]] Henry Kissinger va declarar "no crec que l'assumpte de la proliferació hagi sorgit [durant les negociacions]."<
Fins el canvi d'administració, en [[1977]], [[Richard B. Cheney|Dick Cheney]], el Secretari de Defensa [[Donald Rumsfeld]] i [[Paul Wolfowitz]], que actualment estan entre els grans opositors al programa nuclear iranià, van estar involucrats en la promoció d'un programa nuclear iranià que permetés extreure plutoni del combustible de reactor nuclear per al seu ús en armes nuclears.<ref>{{Citar web|url = http://www.globalresearch.ca/index.php?context=viewArticle&code=HAA20060306&articleId=2067|títol = US endorsed Iranian plans to build massive nuclear energy industry|autor = Ed Haas|data = March 6, 2006|editorial = The Centre for Research on Globalisation (Anglès )}}</ref>
Línia 103:
Així doncs, la Revolució iranià va ser un moment crític en la relació entre l'Iran i els països estrangers en termes de cooperació per obtenir energia nuclear. Després 1979, [[França]] es va negar a lliurar urani enriquit a l'Iran. A més, l'Iran no va poder recuperar de Eurodif la seva inversió. La [[societat anònima]] Eurodif va ser formada el [[1973]] per França, [[Bèlgica]], [[Espanya]] i [[Suècia]]. El 1975, el 10% de les accions de Eurodif, pertanyents a Suècia, van anar a l'Iran com a resultat d'un acord entre França i l'Iran. La companyia subsidiària del govern francès Cogema (ara Areva NC) i el govern iranià establir l'empresa Sofidif (Société franc-iranienne pour l'enrichissement de l'Uranium parell Diffusion gazeuse) amb un repartiment del 60% i 40% de les accions, respectivament. A canvi, Sofidif va adquirir el 25% de les accions de Eurodif, el que li va donar a l'Iran el 10% adquirit de Eurodif. El Sha Reza Pahlevi va prestar mil milions de dòlars (i altres 180 milions de dòlars el 1977) per a la construcció de la fàbrica de Eurodif, per així tenir el dret de comprar el 10% de la producció del lloc.
També se'ls va pagar als EUA per lliurar combustible nou d'acord amb el contracte signat amb l'Iran abans de la Revolució. No obstant això els EUA no van lliurar el combustible ni van retornar el pagament de milers de milions de dòlars que havien rebut. [[Alemanya]] també va rebre un pagament de milers de milions de dòlars per les dues facilitats nuclears a Bushehr, però després de tres dècades, no ha exportat cap tipus d'equip i tampoc ha reemborsat els diners.<
En [[1982]], el president [[François Mitterrand]] es va refusar a lliurar urani a l'Iran, que també reclamava el deute de mil milions de dòlars. En [[1986]] Georges Besse, gerent de Eurodif, va ser assassinat, el acte va ser suposadament reivindicat per militants del grup [[Acció Directa (grup)|Acció Directa]], encara que ells van negar qualsevol responsabilitat durant el seu judici.<ref>{{cita llibre|títol = Jean-Louis Bruguière, un juge d'exception|editorial = Voltaire Network (Francès)|data = 29 abril 2004|url = http://www.voltairenet.org/article13591.html}}</ref> En la seva recerca '' La République Atomique, France-Iran li pacti nucléaire '', David Carr-Brown i Dominique Lorentz van assenyalar com a responsables als serveis d'[[intel·ligència militar|intel·ligència]] iranians. Finalment es va arribar a un acord en [[1991]]: França reemborsar els diners, i l'Iran es va mantenir l'accionariat de Eurodif a través d'Sofidif. No obstant això, l'Iran es va abstenir de reclamar pel urani produït.<ref>{{Citar web|títol = La République Atomique|editorial = Le Monde (Francès)|data = 11 novembre 2001|autor = Dominique Lorentz|url = http://www.politiqueglobale.org/article.php3?id_article=1967}}</ref><ref>{{cita llibre|títol = Iskandar Safa and the French Hostage Scandal|editorial = Middle East Intelligence Bulletin (Anglès)|data = febrer de 2002|url = http://www.meib.org/articles/0202_l2.htm}}</ref>
Línia 177:
[[lv:Irānas kodolprogramma]]
[[ms:Program nuklear Iran]]
[[nl:
[[pt:Programa nuclear iraniano]]
[[ru:Иранская ядерная программа]]
| |||