Dominància genètica: diferència entre les revisions

{{MT}}

La ''' dominància genètica ''' descriu la relació entre diferents parts ([[al·lel]] s) d'un [[gen]] en una localització física particular ('' [[locus]] '') d'un [[cromosoma]]<ref>''Pierce'', Benjamin A. Genetics: A conceptual approach. 2a edición. W.H. Freeman. 2002. ISBN 1-5725-9160-9</ref>. Els animals i plantes solen tenir dos grups de cromosomes, cadascun d'ells heretat d'un progenitor, el que es descriu com [[Diploide|diploides]]. Per tant, tenen dos al·lels en cada '' locus ''. Si els dos al·lels d'un mateix '' locus '' són idèntics, es diu que aquest individu és [[homocigosis|homozigòtic]], si en canvi els dos al·lels són diferents, l'individu és [[heterocigosis|heterocigòtic]]. L'organització genètica d'un organisme, tant pel que fa a un [[locus]] com sobre tots els seus gens col·lectivament es diu [[genotip]]. El genotip d'un organisme l'afecta, directament o indirectament, en la manifestació de trets a nivell molecular, físics i de comportament, en el que individualment o es diu [[fenotip]]. En els '' locus '' de gens heterozigòtics (diferents), els dos al·lels interactuen entre si per a produir un fenotip. Aquesta interacció pot sovint descriure com dominant o recessiva.