Jaume Valls: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç al propi article |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula Persona
|nom = Jaume Valls
Linha 19 ⟶ 18:
|lloc_web =
}}
'''Jaume Valls''' (?. - [[Monestir de Santes Creus]], [[Tarragona]], [[23 de desembre]] de [[1560]]) fou un [[abat]] i [[diputat]]
Fou un religiós cistercenc de vida exemplar i solida doctrina, sent elegit abat de Santes Creus a final de l'any [[1535]]. Com li corresponia al seu càrrec de capellà major dels reis d'[[Aragó]], el [[1538]] anà a [[Barcelona]] a rebre l'emperador [[Carles V]], que anava a signar una treva de deu anys amb [[Francesc I de França]]. L'emperador i l'abat tractaren molt greus afers concernents a la millor governació de l'Estat, i Carles sortí encantat del talent i virtuts del monjo cistercenc.
Aquest com a diputat eclesiàstic de les [[Corts Catalanes]], tingué de presidir-les varies vegades, i sabé recavar el favor imperial en pro de varies construccions i millores que volia emprendre pel seu monestir. Entre elles s'ha de contar la decoració policromada del
El [[1540]] Valls havia cessat com a diputat eclesiàstic de la Generalitat de Catalunya, i el [[1543]], en tornar Carles V a Barcelona, l'instà a que de nou i tornés a formar-ne part. Novament reelegit el [[1548]], fou designat per rebré a Barcelona al príncep [[Maximilià d'Hongria]], que vingué a [[Espanya]] per a casar-se amb la infanta [[Maria]], filla de Carles V. Les festes celebrades per tal ocasió per la Generalitat de Catalunya foren solemnes i extraordinàries, pogueren veure's la part que tingué en elles l'abat de Santes Creus en els ''Anales'' de [[Feliu de la Penya]].
No menys activa fou la part que prengué Valls en la repressió del bandolerisme que infectava a Catalunya, organitzant un exèrcit en persecució del mateix comanada pel marquès de [[Tarifa]]. Després resolgué el conflicte de la carestia dels queviures ocorreguda en la sequera del [[1549]], proveint amb singular prudència i eficàcia a totes les necessitats del consum públic. El mateix any edificà la galeria superior del Palau Reial de Santes Creus, on encara figura el seu escut en primorosa i artística rajoleria.
El [[1552]] assistí a les [[Corts de Montsó]], que presidí [[Felip II]], el qual aconseguí dels abats de [[Poblet]], Santes Creus i el Municipi de Barcelona 200.000 escuts d'or per a despeses de guerra. Valls cessà en el seu càrrec de diputat de la Generalitat, i visqué reclòs en el monestir fins la seva mort.
== Bibliografia ==
* ''Tom nº. 66, pàg. 1147, de l´''[[Enciclopèdia Espasa]] (ISBN 84-239-4566-9)
{{ORDENA:Valls, Jaume}}
[[Categoria:Monestirs]]
[[Categoria:Abats catalans]]
[[Categoria:Cistercencs]]
| |||