|
'''Jibal''' (lesen {{lang-ar|'''جبال'''}}, ''Jibāl'', literalment "Muntanyes" o "Massís", plural de ''jabal[[jàbal (orografia)|jàbal]]'') és el nom àrab de l'antiga [[Mèdia]].
La regió limitava a l'est amb el desert del [[Khurasan]], al sud-est pel [[Fars]], al sud pel [[Khuzestan]], al sud-oest i oest per l'[[Iraq]] (Iraq Arabí és a dir Iraq àrab és a dir la part central i sud del modern Iraq), al nord-oest per l'[[Azerbaidjan]] i al nord per la cadena de muntanyes [[Alburz]] que la separaven del [[Mazanderan]]. Les ciutats principals eren [[Rey]], [[Qazwin]], [[Hamadan]], [[Esfahan]] i [[Yazd]].
El nom va caure en desús a partir del [[segle XI]] sent substituitsubstituït per [[Iraq AdjemíAjamita]], (per tal de distingir-lo de l'[[Iraq Arabí)Àrab]].
Jibal fou una província del califat amb capital a Rey. Els seus governadors foren:
# AbdallahAbd-Al·lah ibn MuawiyaMuàwiya ibn AbdallahAbd-Al·lah 744-747
# Abd al-ar-Rahman Abu Muslim-Múslim 747-755
# DjumhurJumhur ibn Abd al-ar-Rahman 755
# MuhammadMuhàmmad ibn al-AshatÀixath 755-756
# Abd -al-Hamid ibn DjafarJàfar al-AnsariAnsarí 756-757
# AsadÀssad ibn Abd al-ar-Rahman 757-760
# Imran ibn SalihSàlih 760-776
# Hamza ibn Yahya 776-779
# KulsumKulthum ibn Hafs 779-780
# HalafHàlaf ibn AbdallahAbd-Al·lah 780
# IsaIssa ibn DjafarJàfar 780-782
# SaadSad ibn SalamSàlam al-BahiliBahilí 782-787
# Abu -l-AbbasAbbàs al-Fadhl al-BarmakiBarmakí 792-800
# Yahya ibn SaidSaïd 800-805
# alAl-Marzauban Jasatan 805
# Abd Allah-Al·lah ibn MalikMàlik 805-813
# alAl-HasanHàssan ibn Sahl 813-821
# Abu-Tàïb Taib TahirTàhir (I) ibn al-HusseinHussayn (també de Khurasan) 821-822
# Abu -l-AbbasAbbàs Abd Allah-Al·lah 822-827
# AliAlí ibn HishamHixam 827-828
# Abu-Ishaq Ishak MuhammadMuhàmmad (després califa al[[Al-Mútassim (abbàssida)|Al-MútasimMútassim]] 833-842) 828-833
# Abu Dulaf-Dúlaf al-KasimQàssim ibn IsaIssa al-IdjliIjlí 833-844
# TahirTàhir ibn Abd Allah-Al·lah 844-849
# Abu-Jàfar Djafar MuhammadMuhàmmad (després califa al[[Al-Múntassir (abbàssida)|Al-MúntasirMúntassir]] 861-862) 849-859
# alAs-Sari ibn Muad alaix-ShaybaniXaybaní 859-860
# TahirTàhir ibn AbdallahAbd-Al·lah (altre cop) 860-862
# MuhammadMuhàmmad ibn Abd Allah-Al·lah 862-866
# Abd -al- Aziz ibn Abi Dulaf-Dúlaf al-KasimQàssim 866-867
# MusaMussa ibn BugaBugha al-Kabil 867-874
# alAl-Shalani 874-875
# Kaigalyq 875-882
# Adgu Tegin 883-886
# vacant 886-889
# Rafi ibn Haisam 889-894
# Abu-Muhàmmad Muhammad AliAlí (després califa al[[Al-Múktafi (abbàssida)|Al-Múktafi]] 902-908) 894-902
# IltutmishIltutmix alat-TurkiTurkí 902
# Hakan al-MuflikiMuflikí 902
# [[Ismail I ben Ahmad|IsmailIsmaïl ibn AhmadÀhmad]] (samànida) 902-907
# [[Ahmad II ben Ismail|Abu -Nasr AhmadÀhmad ibn IsmailIsmaïl]] (samànida) 907-914
# [[Muhammad ibn Ali ibn Saluq]] 914-915
# WasifWassif al-BektumuriBektumurí 916-917
# AliAlí ibn Wahsudan alas-SallariSal·larí 917
# vacant 917-920
# AliAlí ibn Wahsudan alas-SallariSal·larí (altre cop) 920-924
# [[Yusuf al-Sadj|Abu -l-KasimQàssim YusufYússuf ibn Abu lAbi-s-SadjSaj Diwdad]] 924-926
# [[Nasr II ben Ahmad|Nasr ibn AhmadÀhmad]] (samànida) 926-942
# Zahir Dhàhir-ad-Dawla Abu -Mansur WushmgirWuixmgir 942-943
# Rukn al-ad-Dawla Abu Ali-Alí al-HasanHàssan ibn Abu ShudjaAbi-Xujà Buwayh 943
# [[Nuh I ben Nasr|Nuh ibn Nasr]] (samànida) 943-948
# Rukn al-ad-Dawla Abu Ali-Alí al-HasanHàssan ibn Abu ShudjaAbi-Xujà Buwayh (altre cop) 948-976
# Fakhr al-ad-Dawla 976-980
# Muayid alMuàyyad-ad-Dawla 980-984
# Fakhr al-ad-Dawla 984-997 (segona vegada)
# Madjid alMajd-ad-Dawla 997-1029
* als Gaznèvides[[gaznèvides]] 1029
== Articles relacionats ==
| 