Rhapsody in Blue: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''''Rhapsody in Blue''''' és una composició musical creada per [[George Gershwin]] per a [[piano|piano sol]] i [[Jazz|banda de jazz]], escrita el [[1924]] i en la que es combinen elements de [[música clàssica]] amb efectes d'influència jazzística. LS'obra va ser estrenadaestrenà el [[12 de febrer]] de [[1924]] a l'[[Aeolian Hall]] de [[Nova York]], en un concert titulat "Un experiment en música moderna", ''An Experiment in Modern Music'', dirigit per [[Paul Whiteman]] i la seva banda, amb el mateix Gershwin al piano.

En aquesta obra, que originalment escrita per a dos pianos, el compositor volia mostrar una espècie de calidoscopi musical de la Nord Amèrica d'aquella època, del blues, del bullici metropolità i l'ànim nacional.<ref>http://www.forumsantacristina.org/events/2010/06/12/01</ref>

En aquesta rapsòdia la paraula "blue" es refereix tant a l'estil musical [[blues]] (com a cançó d'aquest típic gènere musical americà) com a l'estat d'ànim ''blue'' que significa en anglès "trist, malenconiós". La versió per a piano i orquestra simfònica que va ser arreglada per [[Ferde Grofé]] el [[1946]], s'ha convertit en una de les obres més populars de la música clàssica americana.
 
== Història ==
Linha 16 ⟶ 20:
 
Gershwin va aconseguir unir en aquesta peça tres elements fonamentals de la música del seu país: la tradició popular pianística, el tractament harmònic de la música del teatre de varietats i tota l'atmosfera del blues [[afroamericà]]. Freqüentment se sol classificar Gershwin de forma simplista com a un simfonista del jazz. El cert és que Gershwin va arrelar la seva música en la tradició del seu país i aprofità la riquesa rítmica, harmònica i melòdica que va tenir al seu voltant en funció d'una major i més moderna expressivitat simfònica. L'obra no està concebuda com un concert per a piano i orquestra, doncs la funció del piano, encara que de clar caràcter solista, no segueix la línia concertant clàssica, ja que Gershwin el situa unes vegades com solista i d'altres com a acompanyant.
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Enllaços externs ==