Esporgada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Pruning.png|thumb|right|250px|Gràfic que mostra la forma d'esporgat.]]
'''Esporgar''' és el procés de retallar un [[arbre]] o [[arbust]]. Fet amb cura i correctament, l'esporgat pot incrementar el rendiment del fruit; així, és una pràctica agrícola comuna. En producció [[silvicultura|forestal]] s'empra per a obtenir
Amb freqüència, en jardineria, s'utilitza l'esporgat per aconseguir formes artificials en els arbres o arbustos. Ben executada i repetida amb la periodicitat adequada, en pot augmentar el valor ornamental. No obstant això amb freqüència es practica de forma inadequada, ocasionant podriment de la fusta que escurcen la vida dels arbres i incrementen el risc de trencament de branques.
Línia 19:
El procés pel qual un arbre es protegeix de l'entrada d'organismes paràsits en els tall d'esporgat fou descrit en 1977 per Alex Shigo, denominant-se model CODIT (Compartimentation of decay in Trees).
==Esporga forestal==
L'esporga es una pràctica bàsica per a la [[silvicultura]], i te dos objectius: obtenir un creixement de l'arbre en alçada, i un canó recte i sense nusos. El primer objectiu s’aconsegueix amb ''l'esporga de formació'', que en el cas de la silvicultura consisteix en el contrari de la pràctica amb fruiters, es a dir afavorir la ''guia central'' de l'arbre, escapçant les branques que l'hi fan concurrència. La absència de nusos del canó s'obté eliminant les branques inferiors de l'arbre, fins a una alçada aproximada d'un terç del total.
La freqüència d'esporga depèn de l'espècie d'arbre. Hi arbres que tenen tendència natural a créixer rectes, com ara les [[coníferes]], mentre amb d'altres costa molt d'aconseguir-ho, per exemple el [[noguer]].
La freqüència i volum de l'esporga depèn molt també de la densitat de la massa forestal. Normalment els boscos naturals solen ser prou densos per produir una ''esporga natural'' dels arbres. Per una banda l'arbre busca la llum, i sols pot aconseguir-la pujant a mont mes de presa que els seus concurrents pròxims. Per altre banda les branques inferiors es moren quan deixen de rebre il•luminació. A les plantacions artificials la feina d'esporga es directament proporcional al marc de plantació. <ref>El marc de plantació es la distancia entre els arbres. Així podem tenir marcs de 12x12, 6x6, 4x4, 4x3, etc, metres</ref>
==Referències==
<references />
[[Categoria:Agronomia]]
[[Categoria:Silvicultura]]
[[da:Beskæring af planter]]
| |||