Fibrina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot posa l'article correcte a l'estructura
Línia 20:
 
==Estructura==
La fibrina és una proteïna, la l'estructura de la qual presenta moltes [[hèlix alfa|hèlixs alfa]] i varies [[lamina beta|fulles plegades beta]]. Més concretament, es tracta d'un heterohexàmer format per dos heterotrímers units per [[Pont disulfur|ponts disulfur]]. Els heterotrímers estan formats per tres cadenes: la alfa la beta i la gama de 850, 477 i 453 [[Aminoàcid|aminoàcids]] respectivament en cas dels ésser humans. Els [[Lligand|lligands]], que té aquesta [[biomolècula]] orgànica són el catió [[Calci|Ca<sup>2+</sup>]], la [[Glucosamina|D-glucosamina]] i la [[Manosa|D-manosa]].<ref name="ncbi">http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez?db=gene&cmd=retrieve&dopt=default&rn=1&list_uids=2243</ref><ref name="uniprot">http://www.uniprot.org/uniprot/P02671</ref>
 
==Formació de la fibrina==
[[Fitxer:Stabilisation de la fibrine par le factor XIII.png|thumb|left|320px|Formació de les xarxes tridimensionals de la fibrina amb l'acció de la trombina]]
El fibrinogen o el factor I és la [[glicoproteïna]] precursora de la fibrina, la qual no és més que el fibrinogen activat. El fibrinogen és sintetitzat al [[fetge]] dels [[vertebrats]] i és abocat al [[plasma sanguini]]. Quan hi ha una lesió la trombina actua sobre el fibrinogen eliminant polipèptids de 16 i 14 aminoàcids, anomenats fibrinopèptid A i fibrinopèptid B respectivament. El fibrinopèptid A és eliminat de la cadena alfa del fibrinogen i el fibrinopèptid B és eliminat de la cadena beta, ambdues són cadenes polipeptídiques, la l'estructura de les quals no té importància i per tant els seus [[gen|gens]] codificants poden patir [[Mutació|mutacions]] sense, que afectin a l'individu.
El fibrinogen té tant en l'extrem C-terminal com al N-terminal fortes [[Càrrega|càrregues]] negatives, les quals provoquen que les proteïnes de la mateixa espècie es repelin entre si. Les càrregues negatives de l'extrem N-terminal també són eliminades quan apareix una lesió i per tant la interacció entre les cadenes restants, les quals ara són anomenades fibrines, és possible. El factor I està activat i aleshores, el que fa és [[Polímer|polimeritzar-se]] gràcies a interaccions de tipus electrostàtic i [[Pont d'hidrogen|ponts d'hidrogen]], els quals permeten formar una xarxa tridimensional de fibrina. Finalment amb l'ajuda del [[factor XIIIa]], els polímers de fibrina acaben formant el que és conegut comunament com a crosta.<ref name="Alberts">Alberts et al.. Molecular Biology of the Cell. 270 Madison Avenue, New York, USA: Garland Science, 2008</ref>