La incandescència de les [[espelma (il·luminació)|espelmes]] prové de la presència de [[gra (mineral)|partícules]] sòlides en la part lluminosa i calenta de la flama. Aquestes partícules, que són fonamentalment [[carboni]] elemental, es poden dipositar en el full d'una espàtula posantposat directament asobre la flama.
La [[cera]] de la espelma està composta, essencialment, per [[hidrocarbur]]s de [[massa molar]] elevada. La calor de la flama de la espelma fon la cera, ique impregna el ble (metxa que està en el centre de la l'espelma) submergit en ella. La calor addicional s'evaporafa evaporar la cera del ble. Una mica de vapor de la cera es crema formant [[diòxid de carboni]] CO <sub> 2 </sub> i [[aigua]], una altra part es converteix en hidrocarburs de menor [[massa molecular]], fragments de [[molècula]] sii carboni. Eventualment, alguns d'aquests intermediaris també es transformen en diòxid de carboni i aigua en el procés de combustió.
