|
L''''albedo de Bond''' és la fracció d'energia de la [[radiació electromagnètica]] incident total en un [[cos celeste|cos astronòmic]] que és retrodifosa cap a l'espai. Té en compte totes les [[longitud d'ona|longituds d'ona]] en tots els seus [[angle de fase|angles de fase]]. És una mesura important per a la caracterització del balanç energètic d'un cos planetari.
{{Traducció|es|Albedo de Bond}}
El '''albedo de Bond''' es la fracción de energía de la radiación electromagnética incidente total en un cuerpo astronómico que es retrodifundida hacia el espacio. Toma en cuenta todas las longitudes de onda en todos sus [[ángulo de fase (astronomía)|ángulos de fase]].
Per als objectes del [[Sistema solar]], el pes rellevant de cada longitud d'ona és proporcional a l'[[radiació solar|espectre energètic solar]]. La contribució més important procedeix de la [[llum]] visible, ja que la majoria de l'emissió solar es produeix en aquest rang.
El '''albedo de Bond''' és la fracció d'energia de la radiació electromagnètica incident total en un cos astronòmic que és retrodifundida cap a l'espai. Té en compte totes les longituds d'ona en tots els seus [[angles de fase]].
Com la major part dels [[albedo|albedos]], el de Bond és un valor comprès entre 0 i 1.
Com que els cossos del Sistema solar exterior sempre s'observen en angles de fase molt baixos des de la [[Terra]], l'única dada fiable per mesurar el seu albedo de Bond procedeix de les [[sonda espacial|sondes espacials]].
L'albedo de Bond rep el seu nom de l'astrònom nord-americà [[George Phillips Bond]] (1825-1865), que ho va proposar originalment. Es va definir origninalmente per a cossos [[esfera|esfèrics]], però també és aplicable a objectes irregulars.
Es una medida importante para la caracterización del balance energético de un cuerpo planetario.
És una mesura important per a la caracterització del balanç energètic d'un cos planetari.
Para los objetos del sistema solar, el peso relevante de cada longitud de onda es proporcional al [[radiación solar|espectro energético solar]]. La contribución más importante procede de la luz visible, puesto que la mayoría de la emisión solar se produce en este rango.
Per als objectes del sistema solar, el pes rellevant de cada longitud d'ona és proporcional a l'[[radiació solar|espectre energètic solar]]. La contribució més important procedeix de la llum visible, ja que la majoria de l'emissió solar es produeix en aquest rang.
Como la mayor parte de los [[albedo]]s, el de Bond es un valor entre 0 y 1.
Com la major part dels [[albedo|albedos]], el de Bond és un valor entre 0 i 1.
Puesto que los cuerpos del sistema solar exterior siempre se observan en ángulos de fase muy bajos desde la tierra, el único dato fiable para medir su albedo de Bond procede de sondas espaciales.
Ja que els cossos del sistema solar exterior sempre s'observen en angles de fase molt baixos des de la terra, l'única dada fiable per mesurar el seu albedo de Bond procedeix de sondes espacials.
El albedo de Bond recibe su nombre del astrónomo estadounidense [[George Phillips Bond]] (1825-1865), quien lo propuso originalmente. Se definió origninalmente para cuerpos esféricos, pero también es aplicable a objetos irregulares.
L'albedo de Bond rep el seu nom de l'astrònom nord-americà [[George Phillips Bond]] (1825-1865), que ho va proposar originalment. Es va definir origninalmente per a cossos esfèrics, però també és aplicable a objectes irregulars.
== Integral de fase ==
L'albedo de Bond (''A'') es relaciona amb l'[[albedo geomètric]] (''p'') segons l'expressió:
== Integral de fase ==
El albedo de Bond (''A'') se relaciona con el [[albedo geométrico]] (''p'') por la expresión:
L'albedo de Bond (''A'') es relaciona amb l'[[albedo geomètric]] (''p'') per l'expressió:
::<math>
:: <Math>
A = p q \frac{}{}
A = pàg. q \frac{}{}
</math>
on ''q'' és la ''integral de fase'' i es dóna en termes de flux difós direccionalment ''I(α)'' en l'angle α (en mitjana sobre totes les longituds d'ona i angles acimutals) com
</Math>
donde ''q'' es la ''integral de fase'' y se da en términos de flujo difundido direccionalmente ''I(α)'' en el ángulo α (promediado sobre todas las longitudes de onda y ángulos acimutales) como
on ''q'' és la ''integral de fase'' i es dóna en termes de fluix difós direccionalmente ''I(α;)'' en l'angle α; (amitjanat sobre totes les longituds d'ona i angles acimutals) com
::<math>
:: <Math>
q = 2\int_0^{\pi}\frac{I(\alpha)}{I(0)} \sin \alpha d\alpha.
q = 2\int_0^{\pi}\frac{I(\alpha)}{I(0)} \sin \alpha d\alpha.
</math>
L'[[angle]] de fase α és l'angle entre la font de radiació (habitualment el [[Sol]]) i la direcció d'observació, i varia de zero per a la llum retrodifosa cap a la font, a 180º per a observacions que miren cap a la font. Per exemple, durant l'oposició o en mirar a la [[lluna]] plena, α és molt petit, mentre que objectes amb llum retroprojectada o la lluna nova tenen un α proper a 180º.
</Math>
El [[ángulo]] de fase α es el ángulo entre la fuente de radiación (habitualmente el Sol) y la dirección de observación, y varía de cero para la luz retrodifundida hacia la fuente, a 180° para observaciones que miran hacia la fuente. Por ejemplo, durante la oposición o al mirar a la luna llena, α es muy pequeño, mientras que objetos con luz retroproyectada o la luna nueva tienen α cercano a 180°.
L'[[angle]] de fase α; és l'angle entre la font de radiació (habitualment el Sol) i la direcció d'observació, i varia de zero per a la llum retrodifundida cap a la font, a 180 &# 176; per a observacions que miren cap a la font. Per exemple, durant l'oposició o en mirar a la lluna omple, α; és molt petit, mentre que objectes amb llum retroproyectada o la lluna nova tenen α; proper a 180 &# 176;.
== Ejemplos ==
== Exemples ==
El L'albedo de Bond puedepot ser muymolt grandegran o muymolt pequeñopetit dependiendodepenent de la superficiesuperfície yi propiedadespropietats atmosféricasatmosfèriques del cuerpocos en cuestiónqüestió. AlgunosAlguns ejemplosexemples:<refRef>[http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbase/phyopt/albedo.html Albedo de la tierraTerra] {{en}}</ref>
L'albedo de Bond pot ser molt gran o molt petit depenent de la superfície i propietats atmosfèriques del cos en qüestió. Alguns exemples:<Ref>[http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbase/phyopt/albedo.html Albedo de la terra]</ref>
::{| class="wikitable" style="width:500px;"
|-
!NameNom !!Albedo de Bond !!Albedo geométrico geomètric
|-
|[[Mercurio (planeta)|Mercurio]] || 0.119 || 0.138
|-
|[[Venus (planeta)|Venus]] || 0.75 || 0.84
|-
|[[Tierra]] || 0.29 || 0.367
|-
|[[Luna]] || 0.123 || 0.113
|-
|[[Marte (planeta)|Marte]] || 0.16 || 0.15
|-
|[[Júpiter (planeta)|Júpiter]] || 0.343 || 0.52<ref>[http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/jupiterfact.html Jupiter Fact Sheet, NASA]</ref>
|-
|[[Saturno (planeta)|Saturno]] || 0.342 || 0.47<ref>[http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/saturnfact.html Saturn Fact Sheet, NASA]</ref>
|-
|[[Encélado]] || 0.99 || 1.4<ref> See the discussion [http://www.unmannedspaceflight.com/lofiversion/index.php/t2586.html here] for explanation of this unusual value above one. </ref>
|-
|[[Urano (planeta)|Urano]] || 0.300 || 0.51<ref>[http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/uranusfact.html Uranus Fact Sheet, NASA]</ref>
|-
|[[Neptuno (planeta)|Neptuno]] || 0.290 || 0.41<ref>[http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/neptunefact.html Neptune Fact Sheet, NASA]</ref>
|-
|[[Plutón (planeta enano)|Plutón]] || 0.4 || 0.44-0.61
|}
:: {| class="wikitable"
|-
!Name !!Albedo de Bond !!Albedo geomètric
|-
|[[Mercuri (planeta)|Mercuri]]|| 0.119 || 0.138
|[[Mart (planeta)|Mart]]|| 0.16 || 0.15
|-
|[[Júpiter (planeta)|Júpiter]]|| 0.343 || 0.52<Ref>[http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/jupiterfact.html Jupiter Fact Sheet, NansaNASA] {{en}}</ref>
|-
|[[Saturn (planeta)|Saturn]]|| 0.342 || 0.47<Ref>[http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/saturnfact.html Saturn Fact Sheet, NansaNASA] {{en}}<</ref>
|-
|[[EncéladoEncèlade (satèl·lit)|Encèlade]]|| 0.99 || 1.4<Ref>Vegeu Seela thediscussió discussiona [http://www.unmannedspaceflight.com/lofiversion/index.php/t2586.html here] for explanation ofper thisl'explicació unusuald'aquest valuevalor abovetan oneinusual. {{en}}</Ref>
|-
|[[Urà (planeta)|Urà]]|| 0.300 || 0.51<Ref>[http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/uranusfact.html Uranus Fact Sheet, NansaNASA] {{en}}<</ref>
|-
|[[Neptú (planeta)|Neptú]]|| 0.290 || 0.41<Ref>[http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/neptunefact.html Neptune Fact Sheet, NansaNASA] {{en}}<</ref>
|-
|[[Plutó (planeta nan)|Plutó]]|| 0.4 || 0.44-0.61
|}
== Véase también ==
== es Vegi també ==
* [[Albedo]]
* [[Albedo| albedo]]
== Referencias ==
== Referències ==
{{listaref}}
{{Referències}}
== Vegeu també ==
* [[Albedo]]
[[Categoria:Radiació electromagnètica]]
[[Categoria:Radiometria]]
[[Categoría:Radiación electromagnética]]
[[Categoría:Astrofísica]]
[[en:Bond albedo]]
| 