|
[[Image:Palazzo della Consulta Roma 2006.jpg|thumb|right|300px| [[Palazzo della Consulta]] de Roma, obra de '''Ferdinando Fuga'''.]]
'''Ferdinando Fuga''' ([[Florència]], [[1699]] - [[Roma]], [[1781]]), va ser un [[arquitecte]] [[itàlia|italià]], situat a nivell estilístic, entre el [[barroc]] tardà i el [[classicisme]].
Va començar treballant amb [[Giovanni Battista Foggini]], per a traslladar-se a Roma el [[1717]] on va completar la seva formació. El seu primer treball important va ser a [[Nàpols]], a la capella del [[Palazzo Cellamare]] ([[1726]]-[[1727]]). Després, dehavent tornadatornat a Roma el [[1739]], va ser nomenat arquitecte dels palaus pontificis per [[Climent XII]] i [[Benet XIV]].
Va concloure el [[Palau del Quirinal]] (actual residència del President de la República d'Itàlia) i va treballar igualment ena la façana de la [[Basílica de Santa MarIa laMaria Major]], el [[Palazzo della Consulta]], l'església de [[Santa Maria dell'Orazione i Morte]] i el [[Palazzo Corsini]] (1736). A partir de [[1751]], el [[rei de Nàpols]], [[Carles III d'Espanya|Carles VII]] (més tard [[rei d'Espanya]] amb el nom de [[Carles III d'Espanya|Carles III]]), li va encarregar diversos treballs per a Nàpols, al costat de [[Luigi Vanvitelli]].
EnA la Cort napolitana, Fuga es va dedicar ena la renovació de la ciutat, creanton creà importants construccions com el l'[[Albergo Reale dei Poveri]], hospici per a albergar 8.000 pobres del [[Regne de Nàpols]] (en l'actualitatactualment és [[Patrimoni de la Humanitat]] declarat per la [[UNESCO]]), així com una multitud de palaus. No obstant això, la seva tasca més important va ser la reordenació de la trama urbana napolitana.
[[Categoria:Arquitectes italians]]
|
