Tàctica (escacs): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 54:
Una '''forquilla''' (de vegades anomenada també '''ulleres''', és un moviment que empra una peça per atacar-ne (enforquillar-ne) dues o més de l'oponent de manera simultània, amb l'objectiu de guanyar material, ja que el rival, en el seu torn de joc, només podrà afrontar una de les amenaces. Els [[Cavall (escacs)|cavalls]] són usats sovint per enforquillar, ja que són la única peça amb capacitat per moure's saltant. Es produeix sovint la situació d'un cavall saltant a c2 o c7, amenaçant allà la [[Torre (escacs)|torre]] rival de la cantonada i el rei. Aquestes "forquilles al rei" són particularment efectives, ja que el rival és forçat per les [[Reglament dels escacs|regles del joc]] a afrontar l'amenaça (que és [[escac]]) contra el rei. L'oponent no pot triar de defensar l'altra peça, ni tampot pot fer servir una ''[[#Zwischenzug|jugada intermitja]]'' per complicar la situació. Els [[Peó (escacs)|peons]] poden també ser efectius per fer una forquilla. Movent un peó cap endavant, pot atacar dues peces, una diagonalment cap a la dreta, i una altra diagonalment cap a l'esquerra.
Les [[Dama (escacs)|dames]] són també peces excel·lents per a fer forquilles, ja que poden moure's en vuit direccions diferents. Malgrat tot, això és útil nómés i ambdues peces són indefenses, o si una d'elles és indefensa i l'altra és el rei rival. La dama és la peça més valuosa (exceptuant el rei), de manera que normalment no convé fer-la servir per a capturar una peça rival defensada.
Les forquilles poden ser 'relatives', quan les unitats atacades són peons, cavalls, alfils, torres o dama/es, o bé, 'absolutes', quan una de les peces atacades és el rei.
{| class="wikitable"
Línia 62:
! [[File:Chess-tactics-image_fork-attack_relative.gif]] || [[File:Chess-tactics-image_fork-attack_absolute.gif]]
|-
| Exemple animat d'una forquilla relativa || Exemple animat d'una forquilla absoluta
|}
| |||