Revisió del 14:20, 7 des 2010 modifica Imartin6 (discussió \| contribucions) 1.345 edits alimentació ← Edició anterior		Revisió del 14:49, 7 des 2010 modifica desfés Imartin6 (discussió \| contribucions) 1.345 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 19: El seu nom està relacionat amb el terme [[Escola peripatètica\|peripatos]], o ensenyar mentre es camina sense presses. Quan aquest invertebrat va ser descobert es va considerar inicialment un mol·lusc (del grup dels llimacs) però com que aquest grup no té potes, el nom fa referència a la presència d'aquesta "anomalia" que els permetia caminar en comptes de desplaçar-se reptant<ref>Gould, S. J. (1993) "Ocho cerditos" Traducció d'Oriol Canals. Barcelona, Drakontos Bolsillo, 2007. p. 432. ISBN: 978-84-8432-853-7</ref>. Com la resta d'onicòfors, els animals del gènere ''Peripatus'' tenen hàbits nocturns i solen viure en ambients humits, entre la fullaraca del sotabosc, on cacen els petits animals de què s'alimenten. No ponen ous sinó que pareixen cries vives. ''Peripatus'' actualment té una distribució que inclou principalment l'hemisferi sud: [[Antilles]], [[Mèxic]], [[Amèrica Central]], nord de [[Sud Amèrica]], oest de l'[[Àfrica]] equatorial i sudest d'[[Àsia]]. <ref>[Paddy Ryan. 'Peripatus - Walking worms', Te Ara - the Encyclopedia of New Zealand, actualitzada 1-Març-09 URL: http://www.TeAra.govt.nz/en/peripatus/]</ref>. == Anatomia == Línia 30: == Alimentació == ''Peripatus'' s'alimenta amb preses, principalment petits [[insectes]], que captura activament tot utilitzant una substància mucosa i enganxosa que projecta a distància a partir del parell de tentacles orals. Aquest fluid s'endureix en contacte amb l'aire i immobilitza la presa. Llavors ''Peripatus'', amb la seva mandíbula, fa un orifici a l'exoesquelet de la seva presa, injecta dins el seu cos [[enzim digestiu\|enzims digestius]] i succiona el contingut predigerit, de manera similar a com fan les [[aranyes]]. == Reproducció == Algunes espècies tenen fecundació interna i el mascle diposita l'espermatòfor dins l'orifici genital de la femella. El més habitual, però, és que mascle dipositi un [[espermatòfor]] sobre el cos de la femella, aparentment a l'atzar, ja que el pot dipositar fins i tot a les potes. Llavors alguns glòbuls blancs de la sang de la femella es dirigeixen cap al punt sobre el qual està l'espermatòfor i trenquen la cutícula, de manera que l'esperma entra dins la sang de la femella i d'alguna manera es dirigeix cap a l'ovari, on fecunda els òvuls. Algunes espècies d'onicòfors ponen ous, però en el cas dels peripàtids els embrions es desenvolupen dins l'[[úter]] de la mare i s'alimenten de les secrecions uterines que aquesta produeix i que absorbeixen a través d'una mena de [[placenta]]. <ref>Monge-Nájera, J. (1994) "Reproductive trends, habitat type and body characteristics in velvet worms Onychophora" Rev. Bicl.Trop.42L3: 611-622. 1994 http://www.tropinature.com/biogeo/papers/Reproductive.pdf</ref> ==Espècies== * ''[[Peripatus acacioi]]'' <small>Bouvier, 1899</small> * ''[[Peripatus antiguensis]]'' <small>Bouvier, 1899</small> * ''[[Peripatus bavaysi]]'' <small>Bouvier, 1899</small>

Peripatus: diferència entre les revisions