Diferència entre revisions de la pàgina «Onicòfors»

2.085 bytes afegits ,  fa 9 anys
Distribució
(Distribució)
Presenten un cos allargat, cilíndric i sense segmentar, tot i ser [[metamer|metamèrics]]. El cap té un parell de tentacles força llargs i anellats a la base dels quals es troben els ulls. La boca s'obre anteriorment en posició ventral i al voltant es troben tot un seguit de lòbuls cutanis. Tenen un parell de papil·les bucals contràctils, una a cada costat de la boca, que segreguen un líquid enganxifós que utilitzen per a capturar els petits artròpodes dels que s'alimenten. Les potes acaben en dues urpes.
 
== Hàbitat i distribució ==
Els onicòfors són [[ovípar]]s o [[vivípar]]s.
El fílum compta en l'actualitat exclusivament amb formes terrestres dividides en dues famílies:<ref>"New Zealand Onychophora", Manaaki Whenua - Landcare Research, Nova Zelanda. Consultat el 8/12/2010. http://www.landcareresearch.co.nz/research/biosystematics/invertebrates/onychophora/</ref>
* els [[peripàtids]] (''Peripatidae''), que trobem a les [[Antilles]], [[Mèxic]], [[Amèrica Central]], nord de [[Sud Amèrica]], oest de l'[[Àfrica]] equatorial i sudest d'[[Àsia]]
* els [[peripatòpsids]] (''Peripatopsidae''), que trobem a [[Xile]], [[Sudàfrica]], [[Papua Occidental]], [[Nova Guinea]], [[Austràlia]], i [[Nova Zelanda]].
 
Els onicòfors es troben ja a fòssils del [[Cambrià]], per exemple als sediments de [[Burgess Shale]]. La distribució actual és un reflex de la seva història evolutiva ja que es troben a zones discontínues que corresponen a fragments del primitiu continent de [[Gondwana]].
== Hàbitat ==
 
Es troben a [[Amèrica Central]] i Meridional, a [[Àfrica del Sud]], a la regió [[Malàisia|malaia]], a [[Austràlia]] i a [[Nova Zelanda]]. Habiten indrets foscs i humits, a la fusta en putrefacció, l'[[humus]] i sota les pedres.
Habiten indrets foscs i humits, a la fusta en putrefacció, l'[[humus]] i sota les pedres.
 
== Reproducció ==
Els onicòfors presenten diverses estratègies reproductives i poden ser:<ref>Paddy Ryan. 'Peripatus - Walking worms', Te Ara - the Encyclopedia of New Zealand, actualitzada 1-Març-09 URL: http://www.TeAra.govt.nz/en/peripatus/</ref>, <ref>Monge-Nájera, J. (1994) "Reproductive trends, habitat type and body characteristics in velvet worms Onychophora" Rev. Bicl.Trop.42L3: 611-622. 1994 http://www.tropinature.com/biogeo/papers/Reproductive.pdf</ref>, <ref>"New Zealand Onychophora", Manaaki Whenua - Landcare Research, Nova Zelanda. Consultat el 8/12/2010. http://www.landcareresearch.co.nz/research/biosystematics/invertebrates/onychophora/</ref>
* Ovípars: la femella pon ous dins els quals es desenvolupen les cries. N'és un exemple el gènere ''Ooperipatellus''.
* Ovovivípars: la femella pareix cries que s'han desenvolupat a un ou dins el seu cos. ''Peripatoides novaezealandiae'' i ''P. suteri'' són espècies ovovivípares.
* Vivípars: les cries es desenvolupen dins l'úter de la mare i s'alimenten a partir dels nutrients que reben a través d'una placenta. Els onicòfors del gènere ''Peripatus'' es reprodueixen d'aquesta manera.
 
Les cries s'assemblen en a les formes adultes si bé sovint són de color blanc. No reben atenció parental i en ocasions poden ser devorades per la mare.
 
== Referències ==
* ''Atlas de zoología''. Umberto Parenti. Editorial Teide (1978).
{{reflist}}
 
== Enllaços externs ==
1.184

modificacions