Pacte Briand-Kellogg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 4:
El pacte fou promogut pel Ministre d'Afers Extrangers de [[França]], i [[Premi Nobel de la Pau]], [[Aristide Briand]] el [[1927]] davant el Secretari d'Estat nord-americà [[Franklin B. Kellog]] en un intent de ''proscriure i prohibir la guerra com un instrument de política nacional''. Ambdòs governs acceptaren el pacte i presentaren el tractat a diversos països, dels quals s'hi uniren inicialment 15: [[Alemanya]], [[Austràlia]], [[Bèlgica]], [[Canadà]], [[EUA]], [[França]], [[Índia]] (sota domini britànic), [[Irlanda]], [[Itàlia]], [[Japó]], [[Nova Zelanda]], [[Polònia]], [[Regne Unit]], [[Sud-àfrica]] i [[Txecoslovàquia]], entrant en vigor el [[24 de juliol]] de [[1929]]. Posteriorment el pacte fou signat per 57 països més.
 
El Tractat no va aturar els conflictes armats però fou utilitzat per fonamentar l'acussació de ''crim contra la pau'' durant la invasió japonesa de Manxúria, la invasió italiana d'Etiòpia, i fonamentalment durant la invasió alemanya de Polònia i els posteriors [[Judicis de NürembergNuremberg]].
 
== Vegeu també ==