Revisió del 10:19, 7 abr 2010 modifica CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.258 edits Imad-ad-Din ← Edició anterior		Revisió del 17:51, 13 des 2010 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 3: Formà part de la província de la [[Djazira]] fins que en fou separada sota els [[hamdànides]] quedant integrada a l'emirat d'[[Alep]], retornant més tard a [[Mossul]] fent part de la Djazira (Edessa però fou ocupada pels bizantins el [[1032]]). Dominada pels [[buwàyhides]], s'hi va establir la dinastia dels [[~~Mumayrites~~Numayrites]] o [[Banu Numayr]] amb centre a Harran. La part nord de la regió amb Edessa va quedar força temps sota govern cristià i sotmesa a la colonització armènia. La presencia dels turcmans (entre els quals els seljúcides) es va iniciar el [[1065]], i incrementar després del [[1071]]. El [[1078]] Harran i Sarudj van passar a mans de l'emir dels [[Banu Ukayl]] (Ukaylides) de Mossul, Muslim ibn Kuraysh, vassall seljúcida. Al mateix temps Edessa va passar a mans de l'armeni [[Filaret]], que dominava diverses terres de les muntanyes del [[Taure]] oriental, fins que finalment tot el Diyar Mudar amb Mossul i Edessa, van caure en mans de Malik Shah el [[1086]]. A la seva mort el [[1092]] els armenis es van fer independents a Edessa i van ocupar diversos territoris a l'entorn al sud de les muntanyes del Taure i el curs mitjà de l'Eufrates. Harran es va erigir també en un senyoria independent, aquí d'un cap turcman (inici del segle XII), disputat per [[ortúquides]] i [[zengites]]. Línia 17: *R. Grousset, ''Histoire des Croisades et du royaume franc de Jerusalem'' [[Categoria:Geografia històrica de Síria]] [[Categoria:Geografia històrica de Turquia]]

Diyar Múdar: diferència entre les revisions