Capella Brancacci: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
desprès/després |
||
Línia 34:
A principis del segle XX hi va haver una restauració de pintures, aplicant una capa protectora a base d'ou i la caseïna, que reaviva el color. Mentrestant, la pàtina de brutícia i una capa de sutge negre fum havia cobert els colors originals fins al punt que la crítica parlava de Masaccio com del pintor de color ''petri'', tanmateix s'aprecia molt la seva riquesa plàstica, mentre que la tasca de Masolino i Lippi va quedar poc preuada.
La decisió de dur a terme una restauració es pren ja en 1932, quan [[Ugo Procacci]] descobreix sota dues lloses de marbre dell'altare del S. XVIII algunes restes de frescos que no estaven afectades pel foc i la restauració, mostrant els colors brillants d'abans de 1748. La restauració en si començà als anys vuitanta,
Durant les investigacions també es troben les sinòpies de dues escenes a la paret de darrere de l'altar, al costat de la finestra d'estil barroc, que s'associen amb les escenes de ''La negació de Pere'', probablement de Masaccio, i la ''Trucada de Sant Pere'', atribuïda a Masolino . No queda res dels Evangelistes en la volta o al creuer de les dues llunetes. El desmantellament del tabernacle de marbre (col·locat en l'actualitat en un altre lloc del convent) han ressorgit fragments originals de la finestra bifora. També és molt interessant un fragment de la pintura atribuïda a la ''Crucifixió de Sant Pere'', de Masaccio pintat per sobre de la taula d'altar.
| |||