Circulació de l'aigua en les plantes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{MT}}
La ''' circulació de l'aigua ''' en els [[vegetal]]s compleix la funció de transportar nutrients i altres substàncies, es realitza d'una manera peculiar diferent al dels animals.
Linha 14 ⟶ 16:
Així l'aigua viatja des de les zones amb major potencial hídric cap a les zones amb menors potencials. Una planta en un sòl òptim (potencial hídric proper a 0 [[kPa]]) absorbeix aigua per les arrels, aquesta viatja pel xilema, fins arribar a les fulles on s'evapora i passa a l'atmosfera, la qual té un potencial hídric realment baix (de l'ordre de desenes de kPa negatiu). Aquest procés s'anomena transpiració. Així la majoria de l'aigua absorbida per la planta és evaporada a les fulles.
Aquestes forces d'evaporació de la vida global creen una tensió negativa que és la que "estira" l'aigua cap a les branques superiors ja que el procés de capilaritat no és suficient per portar l'aigua a diversos metres d'altura.
Finalment hi ha una altra força que fa pujar l'aigua pel xilema de la planta, és una pressió positiva exercida per l'arrel que absorbeix aigua activament (gràcies a l'absorció
== Potencial hídric ==
Linha 20 ⟶ 22:
{{AP|Potencial hídric}}
L'aigua en estat líquid és un fluid en el que les molècules es troben en constant moviment. La capacitat de les molècules d'aigua per moure's en un sistema particular depèn de la seva energia lliure.
La magnitud més emprada per a expressar i mesurar l'estat d'energia lliure de l'aigua és el [[potencial hídric]] Ψ. El potencial hídric pot expressar-se en unitats d'energia per unitats de massa o volum, la unitat d'ús més corrent és el
El moviment de l'aigua en el sòl i en les plantes passa de manera espontània al·llarg de gradients d'energia lliure, des de regions on l'aigua és abundant, i per tant té alta energia lliure per unitat de volum (major Ψ), a zones on l'energia lliure de l'aigua és baixa (menor Ψ).
L'aigua pura té una energia lliure molt alta a causa de que totes les molècules poden moure's lliurement. Aquest és l'estat de referència del potencial hídric, a una massa d'aigua pura, lliure, sense interaccions amb altres cossos, amb una pressió normal, li correspon un Ψ igual a 0.
El Ψ està fonamentalment determinat per l'efecte osmòtic, associat amb la presència de [[solut]] s, per les forces matrius que s'adsorbeixen o retenen aigua en matrius sòlides o
'' Ψh = Ψo+Ψm+Ψg+Ψp ''
Linha 30 ⟶ 32:
on '' Ψ '' significa potencial, i els subíndexs '' h, o, m, gp '', signifiquen hídric, osmòtic, matric, gravitatori, i de pressió, respectivament.
El Ψo representa el component determinat per la presència de soluts dissolts, disminueix l'energia lliure de l'aigua i pot ser zero o assumir valors negatius. A mesura que la [[concentració]] de solut (és a dir, el nombre de partícules de solut per unitat de volum de la dissolució) augmenta, el Ψo es fa més negatiu. Sense la presència d'altres factors que alterin el potencial hídric, les molècules d'aigua de les dissolucions es mouran des de llocs amb poca concentració de soluts a llocs amb més concentració de solut. El Ψo es considera 0 per a l'aigua pura.
El Ψm representa el grau de retenció de l'aigua, a causa de les interaccions amb matrius sòlides o
Finalment el Ψg representa la influència del camp gravitatori i normalment és positiu, tot i que això depèn de la posició escollida per l'estat de referència.
El Ψp representa la pressió hidrostàtica i pot assumir valors positius o negatius segons l'aigua estigui sotmesa a pressió o tensió. Així per exemple, el potencial de pressió Ψp en les cèl·lules és positiu i representa la pressió exercida pel protoplasto contra la paret cel·lular, mentre que en el xilema és negatiu a causa de la tensió desenvolupada per diferències en el potencial hídric originades en la transpiració.
| |||