Guerra justa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
Presentada sistemàticament per [[Tomàs d'Aquino]] a l'obra ''[[Summa theologiae]]''.{{CN}}
== Criteris de la teoria de la guerra justa ==
La teoria de la guerra justa té dos conjunts de criteris. El primer l'establiment del ''Ius ad bellum'', el dret d'anar a la guerra, el segon s'estableix el ''Ius in bello'', a la conducta correcta dins de la guerra <ref name=Childress>{{Cite journal | author = [[James Childress|Childress, James F.]] | title = Just-War Theories: The Bases, Interrelations, Priorities, and Functions of Their Criteria | journal = Theological Studies | volume = 39 | year = 1978 | pages = 427–45 }}</ref>
=== ''Ius ad bellum'' ===
Linha 8 ⟶ 11:
;Autoritat legítima: Només les [[autoritat]]s públiques constituïdes degudament poden fer la guerra.
;Intenció correcta: La força es pot utilitzar només en una veritable causa justa i només per a aquest propòsit de corregir un mal sofert es considera una intenció correcta, mentre que el guany material o el manteniment de les economies no ho és.
;Probabilitat d'èxit:
;Últim recurs: La força només podrà utilitzar-se després de que totes les alternatives pacífiques i viables s'hagin intentat de debò i s'hagin esgotat, o que aquestes no siguin clarament viables (per exemple: quan l'altre costat estigui utilitzant les negociacions com una tàctica dilatòria i no per fer concessions significatives).
;Proporcionalitat: Els beneficis esperats d'una guerra han de ser proporcionals als mals previstos o danys. Aquest principi també es coneix com el principi de la macro-proporcionalitat, per tal de distingir-lo del ''ius in bello'' principi de proporcionalitat.
Linha 22 ⟶ 25:
== ''Ius post bellum'' ==
En els últims anys, alguns teòrics, com [[Gary Bass]], [[Luis Iasiello]] i [[Brian Orenda]], han proposat
;Causa justa d'acabament: Un estat pot posar fi a una guerra si no hi ha hagut una reivindicació raonable dels drets que van ser violats, en primer lloc, i si l'agressor està disposat a negociar els termes de la rendició. Aquests termes de la rendició haurien d'incloure una disculpa formal, compensacions, judicis pels crims de guerra i, potser, la rehabilitació. D'altra banda, l'estat podrà posar fi a una guerra si es fa evident que els objectius de la guerra no poden ser assolits en la totalitat o no es poden assolir sense un ús excessiu de força.
| |||