Sad-ad-Dawla (hamdànida): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Àlep --> Alep |
tipografia i unicodi |
||
Línia 4:
a l'edat de 15 anys, el [[967]]. Era fill de Sayf al-Dawla i de la cosina d'aquest (germana de Abu Firas governador d'[[Homs]] i [[Manbidj]] i destacat poeta).
A la mort del pare el febrer del 967, Abul Maali Sharif va venir des Mayyafarikin on estava, i va arribar a Alep el juliol del 967. Inmediatament es va haver
Aquell mateix any 968 els bizantins van arribar fins a Homs i [[Trípoli]] i Abul Maali va sortir per
Abul Maali va passar a [[Sarudj]], i després cap a [[Harran]] i [[Mayyafarikin]] on va reunir forces ([[968]]) i de allí cap a Manbidj, des on va amenaçar Alep però es va haver de retirar davant la presencia de forces bizantines que sota el comandament del estratòpedarca Pere i de Miguel Burtzes havien conquerit [[Antioquia]] l'[[octubre]] del [[969]] i seguidament havien entrat a Alep i havien imposat el protectorat a Kharguyah. ([[desembre]] del [[969]] i [[gener]] del [[970]]) que excloïa a Abul Maali de
Abul Maali va entrar llavors a Homs on va restar set anys fins que el [[977]], després del assassinat de Kharguyah per Bakdjur, va poder reconquerir Alep. El [[971]] Abu Taghlib de Mosul va ocupar tota la [[Djazira]] que legalment li pertanyia, i la seva preeminencia sobre Alep fou reconeguda per Abu Maali el [[971]] ja que havia estat acordat al seu dia en aquestes condicions pel califa.
Línia 14:
Abul Maali es va reconèixer vassall del emir [[buwàyhida]] Adud al-Dawla el [[979]] i aquest li va reconèixer la possessió de la Síria del nord i li va donar el títol (''lakab'') de ''Saad al-Dawla'', i també li va permetre recuperar el Diyar Mudar on Abu Taghlib havia estat expulsat pels mateios buwàyhides, menys Rakka i Rahba.
Badjkur havia estat nomenat governador d'Homs i aviat va esclatar el conflicte amb Saad al-Dawla, i Badjkur va buscar el suport del califa [[fatimita]] que li va prometre el govern de [[Damasc]], però en realitat volia dominar la regió. El [[982]]
El [[983]] els bizantins van rebutjar Bakdjur que havia vingut a assetjar Alep i després van ocupar Homs que van entregar a Saad al-Dawla. Bakdjur fou nomenat governador de Damasc però la lluita per Alep es va aturar doncs Saad al-Dawla, davant la decadència els Buwàyhides, es va acostar al califa fatimita i va reconèixer la seva sobirania el [[986]]. L'any anterior ([[985]]) els bizantins van enviar un exercit a Alep per obligar altre cop al compliment del tractat que Saad al-Dawla no respectava del tot i van ocupar Kilis i van bombardejar [[Apamea]] i Kafartab i en represàlia Saad al-Dawla va enviar el [[986]] al general Karghuyah contra el monestir de Dayr Saman on va matar molts monjos i va fer presoners a altres fins que el [[maig]] del [[986]] es va signar un nou tractat. A finals del [[986]] Saad al-Dawla va ajudar a Bardas Skleros, alliberat pels buwàyhides i al mateix temps va reconèixer la sobirania fatimita com ja hem vist.
Quant Bakdjur va entrar en conflicte amb el visir fatimita Ibn Killis, i li fou retirat el govern de Damasc, va passar a Rakka (de la que va rebre el govern), Bakdjur va reactivar les seves aspiracions i des Rakka va organitzar
El va succeir el seu fill [[Said al-Dawla Said Abul Fadail]].
|