Revisió del 10:42, 16 gen 2011 modifica Lohen11 (discussió \| contribucions) Administradors 190.688 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 10:54, 16 gen 2011 modifica desfés Lohen11 (discussió \| contribucions) Administradors 190.688 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 8: Dins de la indústria del cinema, Van Dyke va rebre el sobrenom d'"One Take Woody" per la rapidesa amb què complia els seus treballs, encara que en la dècada de 1920 no va destacar per la qualitat. De totes maneres, la MGM va valorar Van Dyke com un dels directors més versàtils que tenia, en poder dedicar-se amb igual efectivitat a [[drama\|drames]], [[comèdia\|comèdies]], [[western\|westerns]] o [[musicals]]. Moltes de les seves pel·lícules van ser rendibles per a la taquilla. Van Dyke va rebre nominacions per al premi [[Oscar]] per ''[[El sopar dels acusats]]'' ([[1934]]) i ''[[San Francisco (pel·lícula)\|San Francisco]]'' ([[1936]]). A part d'aquests, Van Dyke va dirigir clàssics com ''[[Trader Horn]]'' ([[1931]]), ''[[Tarzan, the Ape Man]]'' ([[1932]]), ''L'[[Manhattan Melodrama]]'' (1934) i ''[[Marie Antoinette]]'' ([[1938]]). També va ser conegut per haver dirigit a [[Myrna Loy]] i [[William Powell]] a quatre de les pel·lícules de la sèrie ''Thin Man'': ''[[El sopar dels acusats]]'' ( [[1934]]), ''[[After the Thin Man]]'' ( [[1936]]), ''[[Another Thin Man]]'' ( [[1939]]) i ''[[Shadow of the Thin Man]]'' ( [[1941]]). La seqüència del terratrèmol a la pel·lícula ''San Francisco'' està considerada com una dels millors escenes d'efectes especials que mai ~~no filmats. Per a això, Van Dyke va cridar el seu mentor D.W.~~s'han ~~Griffith~~filmat. Van Dyke també va ser conegut pel gran treball que feia amb els extres, per la qual cosa va ser considerat un dels directors més estimats de la indústria. ▼ Promogut a coronel abans de la [[Segona Guerra Mundial]], Van Dyke es va allistar al [[Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica~~\|Cos De Marinis Dels Estats Units~~]] i va reclutar dins de la pròpia oficina de la ~~Mgm~~MGM a actors com [[Clark Gable]], [[James Stewart]], [[Robert Taylor]] i [[Nelson Eddy]]. El director no va sobreviure a la guerra. Malalt d'un càncer terminal, va dirigir la seva última pel·lícula ''[[Journey For Margaret]]'' on mostrava ~~per la qual~~pel ~~cosa~~que s'estava lluitant en aquesta guerra, pels nens. ~~Està~~Aquesta pel·lícula va catapultar a l'estrella juvenil [[Margaret O'brien]].▼ Van Dyke va rebutjar qualsevol cura mèdica. En els últims anys i després d'enormes esforços pel dolor, es va acomiadar de la seva dona, dels seus fills, del seu cap d'estudi [[Louis B. Mayer]], i es ~~suicidió~~va suicidar al seu apartament de [[Brentwood (Califòrnia)\|Brentwood]], Los Angeles, Califòrnia. ▼ La secuencia del terremoto en la película ''San Francisco'' está considerada como una de los mejores escenas de efectos especiales jamás filmados. Para ello, Van Dyke llamó a su mentor D.W. Griffith. Van Dyke también fue conocido por el gran trabajo que hacía con los extras, por lo que fue considerado uno de los directores más queridos de la industria. Woody Van Dyke té una estrella al [[Passeig de la Fama de Hollywood~~\|Passeig De La Fama D'hollywood~~]] per la seva contribució al món del cinema, situat en el 6141 d'Hollywood Boulevard.▼ ▲La seqüència del terratrèmol a la pel·lícula ''San Francisco'' està considerada com una dels millors escenes d'efectes especials mai no filmats. Per a això, Van Dyke va cridar el seu mentor D.W. Griffith. Van Dyke també va ser conegut pel gran treball que feia amb els extres, per la qual cosa va ser considerat un dels directors més estimats de la indústria. Promovido a coronel antes de la Segunda Guerra Mundial, Van Dyke se alistó en el [[Cuerpo de Marines de los Estados Unidos]] y reclutó dentro de la propia oficina de la MGM a actores como [[Clark Gable]], [[James Stewart]], [[Robert Taylor]] y [[Nelson Eddy]]. El director no sobrevivió a la guerra. Enfermo de un cáncer terminal, dirigió su última película ''[[Journey for Margaret]]'' donde mostraba por lo que se estaba luchando en esta guerra, por los niños. Está película catapultó a la estrella juvenil [[Margaret O'Brien]]. ▲Promogut a coronel abans de la Segona Guerra Mundial, Van Dyke es va allistar al [[Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica\|Cos De Marinis Dels Estats Units]] i va reclutar dins de la pròpia oficina de la Mgm a actors com [[Clark Gable]], [[James Stewart]], [[Robert Taylor]] i [[Nelson Eddy]]. El director no va sobreviure a la guerra. Malalt d'un càncer terminal, va dirigir la seva última pel·lícula ''[[Journey For Margaret]]'' on mostrava per la qual cosa s'estava lluitant en aquesta guerra, pels nens. Està pel·lícula va catapultar a l'estrella juvenil [[Margaret O'brien]]. Van Dyke rechazó cualquier cuidado médico. En los últimos años y después de enormes esfuerzos por el dolor, se despidió de su mujer, de sus hijos, de su jefe de estudio [[Louis B. Mayer]], y se suicidió en su apartamento de [[Brentwood (California)\|Brentwood]], Los Ángeles, California. ▲Van Dyke va rebutjar qualsevol cura mèdica. En els últims anys i després d'enormes esforços pel dolor, es va acomiadar de la seva dona, dels seus fills, del seu cap d'estudi [[Louis B. Mayer]], i es suicidió al seu apartament de [[Brentwood (Califòrnia)\|Brentwood]], Los Angeles, Califòrnia. ~~Woody Van Dyke tiene una estrella en el [[Paseo de la Fama de Hollywood]] por su contribución al mundo del cine, situado en el 6141 de Hollywood Boulevard.~~ ▲Woody Van Dyke té una estrella al [[Passeig de la Fama de Hollywood\|Passeig De La Fama D'hollywood]] per la seva contribució al món del cinema, situat en el 6141 d'Hollywood Boulevard.

W.S. Van Dyke: diferència entre les revisions