W.S. Van Dyke: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 8:
Dins de la indústria del cinema, Van Dyke va rebre el sobrenom d'"One Take Woody" per la rapidesa amb què complia els seus treballs, encara que en la dècada de 1920 no va destacar per la qualitat. De totes maneres, la MGM va valorar Van Dyke com un dels directors més versàtils que tenia, en poder dedicar-se amb igual efectivitat a [[drama|drames]], [[comèdia|comèdies]], [[western|westerns]] o [[musicals]]. Moltes de les seves pel·lícules van ser rendibles per a la taquilla.
Van Dyke va rebre nominacions per al premi [[Oscar]] per ''[[El sopar dels acusats]]'' ([[1934]]) i ''[[San Francisco (pel·lícula)|San Francisco]]'' ([[1936]]). A part d'aquests, Van Dyke va dirigir clàssics com ''[[Trader Horn]]'' ([[1931]]), ''[[Tarzan, the Ape Man]]'' ([[1932]]), ''L'[[Manhattan Melodrama]]'' (1934) i ''[[Marie Antoinette]]'' ([[1938]]). També va ser conegut per haver dirigit a [[Myrna Loy]] i [[William Powell]] a quatre de les pel·lícules de la sèrie ''Thin Man'': ''[[El sopar dels acusats]]'' ( [[1934]]), ''[[After the Thin Man]]'' ( [[1936]]), ''[[Another Thin Man]]'' ( [[1939]]) i ''[[Shadow of the Thin Man]]'' ( [[1941]]).
La seqüència del terratrèmol a la pel·lícula ''San Francisco'' està considerada com una dels millors escenes d'efectes especials que mai
Promogut a coronel abans de la [[Segona Guerra Mundial]], Van Dyke es va allistar al [[Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica
Van Dyke va rebutjar qualsevol cura mèdica. En els últims anys i després d'enormes esforços pel dolor, es va acomiadar de la seva dona, dels seus fills, del seu cap d'estudi [[Louis B. Mayer]], i es
Woody Van Dyke té una estrella al [[Passeig de la Fama de Hollywood
▲La seqüència del terratrèmol a la pel·lícula ''San Francisco'' està considerada com una dels millors escenes d'efectes especials mai no filmats. Per a això, Van Dyke va cridar el seu mentor D.W. Griffith. Van Dyke també va ser conegut pel gran treball que feia amb els extres, per la qual cosa va ser considerat un dels directors més estimats de la indústria.
▲Promogut a coronel abans de la Segona Guerra Mundial, Van Dyke es va allistar al [[Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica|Cos De Marinis Dels Estats Units]] i va reclutar dins de la pròpia oficina de la Mgm a actors com [[Clark Gable]], [[James Stewart]], [[Robert Taylor]] i [[Nelson Eddy]]. El director no va sobreviure a la guerra. Malalt d'un càncer terminal, va dirigir la seva última pel·lícula ''[[Journey For Margaret]]'' on mostrava per la qual cosa s'estava lluitant en aquesta guerra, pels nens. Està pel·lícula va catapultar a l'estrella juvenil [[Margaret O'brien]].
▲Van Dyke va rebutjar qualsevol cura mèdica. En els últims anys i després d'enormes esforços pel dolor, es va acomiadar de la seva dona, dels seus fills, del seu cap d'estudi [[Louis B. Mayer]], i es suicidió al seu apartament de [[Brentwood (Califòrnia)|Brentwood]], Los Angeles, Califòrnia.
▲Woody Van Dyke té una estrella al [[Passeig de la Fama de Hollywood|Passeig De La Fama D'hollywood]] per la seva contribució al món del cinema, situat en el 6141 d'Hollywood Boulevard.
|