Ordes de Cadonh i Dalon: diferència entre les revisions

[[Gerard de Sales]], desitjós de fer [[vida eremítica]], es va retirar com a eremita al bosc de Dalon ([[Sent Trían]], Dordonya). Al voltant seu s'aplegaren deixebles que el volien i imitar; amb ells, en [[1113]] va fundar a [[Lo Boisson de Cadonh]] una primera comunitat (l'[[abadia de Cadonh]], però, no es fundaria fins al [[1115]]) i en [[1114]], a Dalon, en unes terres donades per Gerard i Golferid de Lastours i amb l'ajut i la direcció espiritual de [[Robert d'Arbrissel]], que després fundaria l'[[Orde de Fontevrault]], l'abadia de Dalon. Va posar les dues comunitats sota la ''[[Regla de Sant Benet]]'' amb el rigor i la disciplina originals, que considerava que s'havien perdut. Era una actitud similar a la que havia portat, quinze anys abans, a la fundació de l'[[orde cistercenc]], que Gerard prengué com a model.

 

A partir de Cadonh i Dalon, Gerard continuà fundant altres comunitats monàstiques amb el mateix estil de vida, constituïnt una congregació que fou coneguda com a '''Orde de Cadonh'''. De fet, es pot parlar de dues congregacions, al voltant de Cadonh i Dalon, respectivament.<ref>Constance H. Berman. ''The Cistercian evolution'', p. 124. Sembla que les filials de Dalon s'adheriren en 1120 a Obanzine, mentre que les de Cadonh s'integraven al Cister o romanien autònomes.</ref>

 

 

A partir de la mort de Gerard, els monestirs de la congregació van anar integrant-se a l'obediència cistercenca, principalment a les abadies de [[Pontigny]] i [[Claravall]]. El procés havia començat en [[1119]], quan Cadonh va passar a dependre de Claravall; progressivament, altres van fer el mateix: la Gran Selva cap al [[1050]] (la tradició diu que en 1045), Vieux Châtelliers, on havia mort Gerard de Sales, en [[1160]].

 

==Expansió==