Miklós Horthy: diferència entre les revisions

Quan Alemanya va envair [[Polònia]] ([[1939]]), Horthy no només es va negar a permetre el pas de tropes per Hongria, sinó que va acollir moltíssims refugiats polonesos, entre els quals hi havia força jueus. Quan va esclatar la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]], el país es va declarar formalment neutral, per bé que aprofités la conjuntura bèl·lica per a recuperar territoris que li havien pertangut, cas de [[Transsilvània]] ([[1940]]) i de la [[Voivodina]] ([[1941]]). Tanmateix, poques setmanes després que Alemanya ataqués la [[Unió Soviètica]] ([[1941]]), un incident fronterer va provocar que [[Hongria]] s'unís a l'Eix, però la ràpida derrota del seu exèrcit convencé Horthy a cercar unilateralment la pau amb els russos. Entre [[1942]] i [[1944]] tingué força contactes amb els aliats i amb el mariscal [[Tito]], alhora que obria el país a gairebé un milió de jueus i a molts presoners de guerra que aconseguien fugir d'Alemanya. El mateix [[1942]] va nomenar vice-regent el seu fill Isztván, però aquest morí aviat en un accident aeri fruit d'un sabotatge nazi.

 

 

Al final de la guerra, malgrat el que pretenien de [[Romania]] i [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]], fou exonerat de responsabilitats com a criminal de guerra. L'alliberaren immediatament i s'exilià a [[Portugal]], on morí. El [[1993]] les seves despulles foren repatriades i sebollides al panteó familiar de Kenderes.