Temperatura de transició vítria: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Rubber plateau.svg|thumb|300px|Durant l'escalfament, el mòdul E (Pa) d'un polímer semicristal·lí decreix, de primer, ràpidament. Després passa per un període d'estabilització. Si la temperatura augmentamésaugmenta més, el polímer es fon i el mòdul és zero. Entre l'estat rígid i el fos és on es troba la temperatura de transició vítria Tg.]]

La '''Temperatura de transició vítria''' (Tg) és la [[temperatura]] a la qual es presenta una pseudotransició [[termodinàmica]] en materials vítris, perfet lapel qual cosaque es troba en [[vidre]]s, [[polímer]]s i altres materials inorgànics [[sòlid amorf| amorfs]]. Això vol dir que des del punt de vista termodinàmic, no és propiament una transició. La Tg de manera simplificada es pot entendre com que a aquesta temperatura el polímer deixa de ser rígid i comença a estovar-se.

És un punt intermedi de temperatura entre l'estat fosde fusió i l'estat rígid del material. L'estudi del Tg és més complex en el cas de polímers que en de qualsevol altre material de molècules petites.

Aquest tipus de transició s'observa en materials [[Vidre|vitris]], entre un estat [[líquid]] (el material flueix) i un altre estat aparentment [[sòlid]], aquest estat aparentment sòlid és un estat de no-equilibri termodinàmic, l'el material és considerat un líquid subrefredat (que flueix a velocitats extremadament lentes), amb moviments en els seus segments pràcticament congelats.

Tots els [[polímer]]s [[termoplàstic]]s presenten una Tg, ja siguin aquests [[Polímer amorf|amorfs]] o [[semicristalinosemicristalí|semicristalins]] s. Els polímers amorfs en escalfar presenten només una transició, la Tg. Els polímers semicristalinossemicristalins presenten dues, la Tg i la temperatura de fusió dels cristalls (t).