Maritsa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:MaricaRiveratHarmanli.jpg|thumb|El riu '''Maritsa''']]
El '''Maritsa''' (Марица;en Maritsa;[[búlgar]] Марица, ''Maritsa'Evros''' Έβρος, Évros,; en [[grec;]] Έβρος, '''Meriç'Evros''; en [[turc; en francès]] ''Meriç'Maritza'''; en serbi Maricaturc) és un riu de [[Bulgària]], [[Grècia]] i [[Turquia]]. Fou el clàssic [[Hebros]]. El seu curs esés de 480 kmskm.
From Wikipedia, the free encyclopedia
'''Maritsa''' (Марица; Maritsa; '''Evros''' Έβρος, Évros, en grec; '''Meriç''' en turc; en francès '''Maritza'''; en serbi Marica) és un riu de [[Bulgària]], [[Grècia]] i [[Turquia]]. Fou el clàssic [[Hebros]]. El seu curs es de 480 kms.
 
Neix al Nordnord-oest de les muntanyes [[RhodopeRòdope]], al sud de [[Sofia]], formanti forma una llarga vall que separa les muntanyes dels [[Balcans]], al nord, del RhodopeRòdope al sud. Passa per [[PlovdivPlóvdiv]] i arriba a territori turc, a 20 km a l'oest-sud-oest d'[[Edirne]], i forma la frontera grecoturca durant 14 kmskm; entra breument a la [[província d'Edirne]], on rep alel [[Tunca]] prop de la capital provincial, i gira al sud i 8 km més avall torna a formar la frontera amb [[Grècia]]. Rep l'afluent [[Ergene]] i desaigua poc després a la [[mar Egea]], formanton forma un delta on hi ha a l'est del qual es troba el port d'[[Enez]].
 
==Història==
''Pel que fa al riu de l'antiguitat clàssica, vegeu [[Hebros]].''
 
Sota domini [[imperi bizantí|bizantí]], la regió va pertànyer temporalment a [[búlgars]], [[petxenegs]] i [[cumans]]. A la primera meitat del segle XIV hi feia incursions el cap turcman [[Aydin]], que va remuntar el riu amb els seus vaixells, arribanti arribà fins a [[DimetokaDemòtica]] (DidymothikeDidimótikho o Dimetoka) en la seva incursió del [[1343]]. Els otomans hi van arribar per terra sota [[Murat I]]. La contraofensiva sèrbia iniciada el [[1364]] va suposar una greu derrota ([[26 de setembre]] de [[1371]]) a la riba esquerra del riu i l'exèrcit serbi en fuita va haver de fugir en desbandada creuant el riu; aquesta batalla fou coneguda a Turquia com a ''SirpSırp Sındığı Sindighi'' (La'la derrota sèrbia') i mesmés comunament com la batalla del MaricaMaritsa (o Mariç o MaritsaMeriç) o de ChernomenTxernomen (delpel poble més proper, avui Orménio, a Grècia); els dos prínceps serbis germans, el rei Vlkašin i el dèspota Uglješa, hi van morir; [[Serres]] fou annexionat al domini grec de [[Tessalònica|Tesalònica]].
Com a riu clàssic vegeu [[Hebros]].
 
Edirne, a la vora del riu, fou la residència principals deldels sultans otomans abans (i a vegades després) de la conquesta de [[Constantinoble]]. A l'illa del riu de nomanomenada Kirişçiler es van celebrar algunes cerimònies destacades delde l'imperi. La vall del riu ja era considerada pels bizantins el graner de [[Constantinoble]], i aquest paper va continuar sota el domini tuc. El cultiu de l'arròs es va introduir el segle XV, i els productes de la zona eren transportats pel mateix riu fins a Enez i després per mar fins a la capital. Aquesta situació es va mantenir fins el [[1870]].
Sota domini bizantí la regió va pertànyer temporalment a [[búlgars]], [[petxenegs]] i [[cumans]]. A la primera meitat del segle XIV hi feia incursions el cap turcman [[Aydin]] que va remuntar el riu amb els seus vaixells, arribant fins a [[Dimetoka]] (Didymothike) en la seva incursió del [[1343]]. Els otomans hi van arribar per terra sota [[Murat I]]. La contraofensiva sèrbia iniciada el [[1364]] va suposar una greu derrota ([[26 de setembre]] de [[1371]]) a la riba esquerra del riu i l'exèrcit serbi en fuita va haver de fugir creuant el riu; aquesta batalla fou coneguda a Turquia com ''Sirp Sindighi'' (La derrota sèrbia) i mes comunament com batalla del Marica (o Mariç o Maritsa) o de Chernomen (del poble més proper); els dos prínceps serbis germans, el rei Vlkašin i el dèspota Uglješa van morir; [[Serres]] fou annexionat al domini grec de [[Tessalònica|Tesalònica]].
 
El riu fou objecte de disputa durant la delimitació de fronteres amb [[Bulgària]] i amb [[Grècia]]. En el [[tractat de Lausana]] del juliol de [[1923]] els grecs van acceptar retirar-se al darreradarrere del riu, que en part va formar la frontera. El [[2005]] va causar greus inundacions.
Edirne, a la vora del riu, fou la residència principals del sultans otomans abans (i a vegades després) de la conquesta de Constantinoble. A l'illa del riu de nom Kirişçiler es van celebrar algunes cerimònies destacades del imperi. La vall del riu ja era considerada pels bizantins el graner de [[Constantinoble]], i aquest paper va continuar sota el domini tuc. El cultiu de l'arròs es va introduir el segle XV, i els productes de la zona eren transportats pel mateix riu fins Enez i després per mar fins a la capital. Aquesta situació es va mantenir fins el [[1870]].
 
El riu fou objecte de disputa durant la delimitació de fronteres amb [[Bulgària]] i amb [[Grècia]]. En el [[tractat de Lausana]] del juliol de [[1923]] els grecs van acceptar retirar-se al darrera del riu que en part va formar la frontera. El [[2005]] va causar greus inundacions.
 
==Referència==
* {{cite book |title=БългарскаBalgarska енциклопедияEntsiklopèdia АA-ЯIa |publisher=БАН, Труд, СирмаBAN/Тrud/Sirma |language=Bulgarianbúlgar |year=2002 |chapter=МАРИЦА (антично име: Хеброс, Хебър)Maritsa |isbn=9548104083 |oclc=163361648 }}
==References==
* {{cite book |title=Българска енциклопедия А-Я |publisher=БАН, Труд, Сирма |language=Bulgarian |year=2002 |chapter=МАРИЦА (антично име: Хеброс, Хебър) |isbn=9548104083 |oclc=163361648 }}
 
{{commonscat|Maritsa}}
Linha 33 ⟶ 30:
[[et:Marica]]
[[el:Έβρος (Θράκη)]]
[[en:Maritsa]]
[[es:Río Maritsa]]
[[fr:Maritsa]]